Falles, fragments
El disseny de les noves samarretes
Els idus de març ja han arribat. Escric aquest post des l’oficina. Esfereïda encara pel relat d’una doneta que contava a la càmera com un jove va salvar de la mort segura un fillet de dos anys que va caure d’un tercer pis. Hi ha un ambient especial perquè són falles. Hi ha moviment. La plantà, el ninot indultat, gentada pels carrers, calor, mascletà, preparatius de l’ofrena. N’Esther, la meua companya de taula, l’ànima de l’ONG Menuts del Món, ens engresca amb les noves samarretes. Són modernes, amb un disseny entre ètnic i minimalista, fet un company grafista. A Melga, una comunitat de la província boliviana de Cochabamba, esperen un tractor per treballar la terra. Les samarretes ajudaran a aconseguir-lo. Els companys responen i les compren. Com totes les festes, les falles són de dormir poc. A cada carrer hi ha una falla, i a cada falla una revetlla. La del meu carrer, que planta un monument dels més modestos, es gasten els doblers en festa. El ball va acabar a les dues i a les vuit ja ens despertaven a cops de trons de bac, que es veu que són els que Europa vol prohibir. Fa molta calor aquí dins.
La fascinació de la boira
Anava tan dormida que quan he sortit de garatge he confós la boira matinal amb les restes del fum que deixa la despertà. Només quan he anat avançant cap a la feina me n’he adonat del fenomen. Estem pendents del ninot indultat, i de la falla infantil guanyadora. El tema de la brutícia dels carrers és encara una assignatura pendent. Les brigades de neteja no donen l’abast. De camí a la feina m’he topat amb desenes d’homes que intentaven arreplegar les restes de la festa. També hi havia molt borratxos, encara. Les d’enguany són les meues falles nombre dinou. A casa sempre les hem viscudes amb distància i respecte. A les filles els encanta tirar petards, a mi em fa pànic només veure’ls a les caixes de colorets. Bombetes, xinos, bombes de fum, bombes de color, papallones amb sorpresa,... El que més em crida l’atenció és que aquests productes són molt barats. El que més m’agrada de les falles és aquests esperit de cremar-ho tot per tornar a començar. Fer net. És com una mena d’homenatge gegantí als treballs d’Hèrcules. He parat uns minuts d’escriure aquest post que va a empentes perquè he hagut de fer la notícia d’un home que ha matat la seua dona i ha deixat el cadàver abandonat a un peatge de l’autopista. Una altra dona morta a mans del seu home. Quantes en van ja? Una altra història macabra. A la taula del costat estan pendents de la ràdio i dels telèfons. El nom de la falleta guanyadora està a punt de sortir. José Tomás ha tallat dues orelles i ha obert la porta del carrer Xàtiva. Sense sang, es lamenten alguns. Venen dues companyes jovenetes i compren dues samarretes de les d’escot en V. El tractor cada vegada és més a prop. Es poden comprar per correu a la botiga de la web de Menuts. Per arribar a casa aquesta nit hauré d’anar per una circumval·lació que quasi no conec. Vivim dins el radi d’acció del Castell de Focs que disparen des d’avui cada nit fins el dia 18, i tallen tots els accessos. Veim una promo de El Guateque i a la taula no podem deixar de comentar les excel·lències de la pel·lícula, i les ganes que fa veure-la. Són les nou i comença l’informatiu.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
