Tunejats
El cotxe tunejat
Tornam de l’escola, d’arreplegar les al·lotes d’una festa amb els alumnes de l’intercanvi amb Alemanya. Enmig de l’horta, sense contaminació lumínica, el cel és ple d’estrelles. Esteim a sis graus. La lluna avui és especial i té visita. Primeta com una ungla i oberta com una boca quan riu, ha tingut molt a prop, a la part de dalt, un granet lluminosíssim. És Venus, m’han dit les filles. Au idò: Venus i la lluna que es troben un divendres a vespre per anar de festa. Una lluna tunejada perquè al mateix temps que s’aproximava tant a Venus s’ha posat un vel com de núvia. Un tel com el fluo que posen els fotògrafs quan han de retratar una estrella de cine un poc pansida i li volen dissimular les arrugues que li emboliquen els ulls. Avui, tot i que ja és el primer divendres de quaresma, això va de disfresses, de tuning, perquè una estona abans, a un semàfor a prop de casa, hem vist un cotxe vestit de vint-i-un botó. Tunejat, també. No sé ni de quina marca era, però m’ha semblat formidable, amb aquest color verd i tota la fantasia de gran bòlid que destil·lava.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
