Lectures que fan escriguera
La plagueta de Vila-Matas
Avui m’ha escrit una jove amiga mallorquina, poetessa d’alta sensibilitat. M’ha dit que s’ha aferrat a la meua novel·la, i que mentre la llegeix li venen ganes d’escriure. El seu comentari m’ha fet somriure i tot d’una m’ha vingut al cap un article d’Enrique Vila-Matas titulat “No soy Auster”, publicat per Cuadernos Alfabia a una plagueta junt a una altra reflexió titulada “Ella era Hemingway”. És una publicació petitona i molt atractiva, d’aquestes que posen damunt el taulell de la llibreria i que no pots evitar de fullejar, i, finalment, endur-te. Vila-Matas defensa la passió per Auster ara que està tant de moda renegar d’ell, explica que es van trobar a Nova York i que algú els va trobar semblances. En un moment donat escriu: "Toda mi vida, cuando me he topado con una entrevista con Auster, la he leído inmediatamente porque me da buena onda y nuenas ideas. Tal vez por eso no termino con facilidad sus libros y ni tan siquiera termino sus entrevistas, porque son tales las ganas que me entran de ponerme a escribir que debo dejar la lectura”. A mi, també. Amb Auster i amb Murakami, em passa això.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
