A Sueca, amb Manuel Baixauli
Ahir vaig passar el matí a Sueca. Fa mesos que teníem una conversa pendent amb Manuel Baixauli, l’autor de L’home manuscrit, la novel·la que l’any 2007 va enlluernar milers de lectors, i que encara continua provocant comentaris d’admiració. Ens vam trobar davant l’ajuntament i vam anar a l’estudi on pinta. És un pis antic, que era de la seua família. “El pis dels meus pares, tan buit de sobte, esdevingué caixa de ressonància de quimeres, de recels. Vaig intimar amb cada racó del pis, amb infinitat de sorolls quotidians minúsculs, com ara els murumuris de l’aigua dins les canonades, el rondineig monòton de la nevera, les anades i vingudes de l’ascensor, les veus dels veïns, ...” . A la planta baixa hi ha una llibreria, “la llibreria Sant Pere, situada enfront de la Casa de la Vila, dins un passatge”. Les parets són plenes de quadres, acabats o no. M’ha explicat que a vegades tarda deu anys a acabar una obra. Al cavallet on treballa té una fusta llarga i estreta plena de lletres. Diu que el tenia a l’habitació dels seus fills, però el va llevar per tornar a treballar-hi. El quadre que hi ha a aquest post és El Magatzem de la Memòria, tan present a l’imaginari de Baixauli. Està penjat a un racó de la saleta més endreçada de l’estudi, i em sembla que li costarà desfer-se’n. “On van els Magatzems de la Memòria dels difunts?”. Per tot el pis hi ha molts altres quadres estalonats contra les parets, a terra. Alguns són antics, de quan començava a pintar, quan encara era figuratiu. Li agrada reciclar fustes, papers o pedaços per pintar. Cada vegada escriu més als seus quadres. Li agraden les lletres. Pel que diuen i per com són, per la tipografia, que moltes vegades s’inventa.
Al Casino, a una de les taules del costat del finestral, vam parlar de llibres, de literatura, d’escriptors, de gustos, d’editorials, de Barcelona i de València...
Parlar dels altres |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
MAGATZEMS DE LA MEMÒRIA
Justament el sintagma "els magatzems polsosos dels afores de la memòria" és el que he intertextualitzat de Baixauli a Plagis. Quina casualitat! I ja he fet l'autòpsia al cos deshabitat. Te'n parle per via interna només puga. Però molt satisfactòria, l'autòpsia. La recomane encaridíssimament. He llegit els teus llibres de forma desordenada, agafant com a referència la data de publicació. (Eclipsi; Enllà de la mar; Quan la lluna escampa els morts; El cos deshabitat). Però tot i això crec que si a cada llibre pujaves un graonet, amb El cos deshabitat t'has enfilat a dalt de l'escala.
Una abraçada.
Re: A Sueca, amb Manuel Baixauli
Moltes gràcies per això que dius dels graons i l'escala. esper l'informe.
salut