La setmana que comença
El cap de setmana ha estat bastant dur a la feina. La notícia de la confessió de l'exenamorat de Marta del Castillo va arribar dissabte, i els dos dies hem estat treballant en el tema. Hi ha moltes preguntes sense resposta. Sempre són les mateixes i de tant de repetir-les comencen a fer molta vessa. Sempre funciona igual. La maten i s'amaguen i sempre troben un amic que els ajuda a desfer-se del cos. I després, mentre dura la cerca de la desapareguda, mantenen una actitud freda. Fins i tot, a vegades ajuden a cercar l'al·lota. Fan molt d'oi aquests assassins. I fa molta vessa tot el circ que es munta al voltant d'un fet dramàtic com és el de l'assassinat d'un filleta de desset anys.*
Escric això ara que és dilluns de matí. M'he pres el cafè amb llet amb les filles que ja són a escola. D'aquí a una estona aniré a Sueca, el poble de Joan Fuster, de Josep Palàcios, de Manuel Baixauli, de Josep Franco... Aquesta setmana serà especial, perquè divendres serem a Vilafranca del Penedès a presentar El cos deshabitat. Em fa il·lusió. Molta. Em sembla que serà una bona setmana, aquesta
* Escric això dilluns a la nit, després de veure el circ mediàtic que, una vegada més, s'està muntant en torn a la mort d'aquesta filleta. Pen en el cas Alcàsser i tremol. Em fa pensar el paper de les xarxes socials. Les teles i els diaris treuen i publiquen fotografies de menors que eren amics de la víctima o del botxí...
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
