A l'estació de Sants
Un altre article en diferit. Escrit a l’estació de Sants de Barcelona, on tampoc no he trobat cap racó amb wi-fi. És dimarts a fosquet. Falta una hora perquè surti l’Euromed que ens ha de tornar a València. El vestíbul bruteja molt. Tot i els intents per a millorar-la, l’estació té el mateix aire decadent i trist que tenia fa més de vint anys, durant la meua època d’estudiant a Barcelona. Les mateixes botigues, els mateixos bars. Només les pantalles anunciadores, han canviat. Amb tot, m’agraden les estacions, i aquesta també. Pel trull, per la mescla de persones que van i venen dels llocs més inversemblants, per la sensació de viatge permanent que em donen. La megafonia anuncia un tren que va a Portbou i m’hi embarcaria ara mateix. M’he assegut a una de les zones de bancs, la més pròxima a l’àrea d’embarcament de l’AVE. És plena de persones que em sembla que no van aumón. Hi ha una trentena d’homes majors, vells, jubilats, ancians, que venen a l’estació a deixar que passi el temps.. Ni tan sols els trens, veuen, perquè les vies són totes al subsòl. No parlen entre sí. No es miren. Algun arreplega el diari rebregat que un viatger ha deixat oblidat: un petit tresor per omplir el temps Un dels homes desenfeinats, potser el més jove, apunta els trens que van i venen. Té uns cartonets a la mà i cada vegada que sona la megafonia escriu el trajecte i la via des d’on surt o a la que arriba. Fem el mateix, ell i jo. Ell als seus cartons, jo al meu portàtil. Demà (avui dimecres) ja faré un post per contar la presentació. Ara hem d’embarcar cap a València.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
Re: A l'estació de Sants
Esperança,
M'ha agradat molt el teu post. Jo també sóc una entusiasta de les estacions.
No conec els teus llibres però en prenc nota i et llegiré.
Rep una afectuosa salutació.
Re: A l'estació de Sants
moltes gràcies, glòria. torna quan vulguis. una abraçada