Les metàfores del Cap de Banyos
Cap de Banyos ara
He penjat dues fotos que he agafat del diari Menorca. Em sembla espectacular. És el mateix punt fa uns anys, i ara. El titular de la notícia diu que la punta del Cap de Banyos, a Ciutadella, ha caigut per la força del temporal dels darrers dies, i que va ser el patró de La Vicenta qui se’n va donar compte cercant unes senyes tan segures com secretes. A un altre diari, a l’Ultima Hora, s’ afirma que les malfiances entre uns grups i altres frustren una moció de censura que hauria de tancar l’hemorràgia de dignitat que des del mes de juliol dessagna l’ajuntament de Ciutadella.
Cap de Banyos fa uns anys
Amb aquest material a les mans és una fruita massa sucosa, una jugueta massa golosa, començar a construir metàfores. No ho faré. Seria massa barat dir que la solsida del Cap de Banyos no és altra cosa que el reflex del que passa a la primera institució de la ciutat. Si a més a més hi sumam la difícil situació econòmica que viuen moltes empreses petites i mitjanes, que cada dia són notícia perquè tanquen o fan reduccions de personal, la sabonera verbal podria pujar més amunt del que el que ho feia la setmana passada l’aigua salada quan pujava de la profunditat de la mar, just al Cap de Banyos. Però no ho faré. M’abstindré de fer jocs de paraules fàcils. Pensaré que la responsabilitat és una característica que adorna la majoria dels partits que són Dalt la Sala. Pensaré que d’una vegada per totes prendran una decisió i que la defensaran fins el final, que estiraran el carro de la institució i que seran capaços de traure-la del fang i la faran navegar fins a la riba de les pròximes eleccions. Serà després quan els ciutadans tornarem a tenir la paraula.
No faré la metàfora perquè em diverteix més pensar que Menorca és un ésser viu a pesar de les persones que la poblen. Un ésser totèmic i mineral que intenta comunicar-se amb nosaltres. Pensaré que l’enderrossall de Es cap de Banyos és fruit del sentit de conservació que té l’illa. I que, com a ésser viu que és no ha fet altra cosa que defensar-se de les agressions que pateix. I així, ha aprofitat la primera mestralada per reequilibrar forces: tot el pedreny que li afegeixen al sud de la badia per construir el dic de Son Blanc, el fa fora al nord, al Cap de Banyos.
M’agrada escoltar el llenguatge de la terra més que el dels polítics.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
