Aquesta és la imatge que més emoció em provoca del canvi d'administració nordamericana: George Bush anant-se'n per sempre més al país d'iràs i no tornaràs.
A mi també, Esperança. Però amb regust amarg. Se'n va mudat, sa i estalvi. Unes condicions que s'ha encarregat que foren impossibles per a milers de persones d'arreu del món. De tota manera, molt abans hauria d'haver passat. Em cau bé l'Obama. No tinc massa Il·lusió, perquè com algú deia ahir pels blogs, blanc o negre, el cap és el cap i l'Imperi és l'Imperi. Sí, també, però...
Re: La imatge més alegre del dia
És cert, Urbà, és massa tard, però els americans l'han volgut aguantar fins a avui. És la grandesa i la misèria de la democràcia. Tot a l'hora. Sóc una ferma defensora dels tribunals penals internacionals. Crec que els governants no haurien de quedar impunes pels crims que cometen.
És molt probable que d'aquí a uns mesos es desinfli el globus Obama, però em sembla que tenim dret a somniar.
Salut.