Esperança Camps - Dietari

Rebut II

Dimarts, 23 de desembre de 2008

Una altra felicitació rebuda: aquesta en forma de vers. És el que tenen els poetes, que poden felicitat les festes d'aquesta manera tan guapa. El vers i la felicitació són del professor i amic Joan F. López Casasnovas, que quan fa poesia es transmuta en Pere Xerxa.

LA MULA I EL BOU

Ox, el bou! On anirà que no llauri?
Bístia de càrrega, ou!; atura’t, vine!
Verga de bou que l’esquena no et mauri,
junyida al carro, mula somerina,
somni de palla el teu descans et dauri!
Sou a Betlem en missió divina.

Quin secret li deu fer el bou a la mula?
Què li deu dir ara amb morro fumant
mentre la fosca de la nit recula 
i una estelada el cel va il•luminant?
- Si tens més palla, no l’amaguis, du-la,
que el bres més tou ha de tenir l’Infant.

Saben greu a la mula els mots del bou
i, orella dreta, replica desperta:
- No cal que més m’ho diguis, ja tenc prou
fama de caparruda i malsoferta.
Vigila tu: la teua bovor cou
refredats amb corrents de porta oberta.

Canten a dalt del Cel àngels la glòria
al Déu naixent que als homes duu la pau.
Dos humils animals han fet història
allunyant de l’estable el fred que hi cau.
Quina sort té Betlem: tenir memòria
d’aquests fets! –diu la mula al vell brau.

Victòria de la Llum en la tenebra,
d’ambdues bísties complint el destí:
alenar amb bleix d’escalf vora el pessebre
perquè un feble infantó pugui dormir.
Defora, arreu als camps, blanqueja el gebre;
dedins la vida nova obre camí.

PERE XERXA

Nadal, 2008