Aquesta il·lustració és la que hem emprat a casa per felicitar electrònicament les festes. És un dibuix poc nadalenc, i tal vegada per això ens ha semblat adequat. L'autora de la imatge és la nostra filla major, molt aficionada als comics manga i a tot allò que vengui del Japó. És un dibuix que té història ja que el va començar el cap de setmana passat per regalar-lo a la seua "amiga invisible" de l'escola.
Com que a ella no li ha agradat mai participar en aquesta mena de coses com ara l'amic invisible li vam preguntar com és que enguany sí que hi jugava. Ens va contestar que com que ja és a l'últim curs de l'escola, i potser no tornarà a veure alguns dels seus companys, havia accedit a participar d'aquesta i altres convencions nadalenques de les que fins ara havia fugit. I va afegir que ja que entrava en el joc jugaria fins al final. I això ens va dur a un altre debat: el de les coses que es fan perquè els altres esperen de nosaltres que les fem.
Evidentment, la nostra conversa va estar més plena de preguntes que de respostes, però em va fer l'efecte que des dels seus quinze anys tenia algunes coses més clares que jo. Ahir vam assistir a la darrera festa de Nadal que li tocarà viure a l'escola. Quan vaig veure els al·lots i al·lotes de la classe de quart com intentaven vendre tires per la rifa de la panera, em van provocar molta nostàlgia.
jo no ho entenc gaire, però em sembla que les figures les va dibuixar a mà, amb tinta xinesa i les va escanejar. amb el paint va corregir la mà dreta de l'al·lot que tenia una imperfecció, i la resta del treball el va fer amb el photoshop. diu que no s'aclareix gaire amb la tablet de dibuixar i prefereix el ratolí. i pel que fa al paint, es veu que li té molta estima perquè és l'única cosa que li deixàvem emprar quan era petitona i s'asseia a l'ordinador de casa i omplia la pantalla de colorins amb el flit i el pinzell gruixat.
Dibuixar això amb el ratolí i l'inservible programa Paint que es veu a la foto és una tota proesa!
Re: Nadal III
Sigui com sigui, té molt de mèrit. Enhorabona, Emma!