fa vint-i-cinc anys
fa vint-i-cinc anys no hi havia ni Twitter ni Facebook; els ordinadors personals estaven a l'abast de molt poca gent i els telèfons mòbils eren unes andròmines elitistes del tamany d'un maletí i del pes l'enciclopèdia Espasa. fa vint-i-cinc anys tampoc no hi havia càmeres digitals. res no era digital, fa vint-i-cinc anys! fa vint-i-cinc anys els avions que enllaçaven Menorca amb València eren de la companyia Aviaco i quan facturaves a l'aeroport de Maó et donaven un cartonet protegit per una funda de plàstic que l'hostessa et demanava a la porta d'embarcament. els cartonets i els plàstics eren reutilitzables i els seients no estaven assignats. fa vint-i-cinc anys a València només hi havia una línia de metro i un únic centre comercial, Nuevo Centro, que em sembla que s'havia inaugurat l'any 1982. fa vint-i-cinc anys, tal dia com avui, 8 de juny, una al·lota de Ciutadella transitava per Nuevo Centro cercant aquell locutori de Telefònica ple de minicabinetes amb un seient, per telefonar a Ciutadella. per comunicar als seus pares que després de la darrera prova de les oposicions, l'entrevista personal, havia aprovat i que ja podien dir a tothom que la seua filla se n'aniria a treballar, i per tant a viure, a València. això era prou exòtic fa vint-i-cinc anys perquè la sortida laboral més habitual entre els menorquins era Barcelona. fa vint-i-cinc anys fa una eternitat.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
