Esperança Camps - Dietari

sopar

Dissabte, 31 de maig de 2014

ha acabat de ploure i la terra del pati encara fa olor d'humitat. les falgueres estan més esponeroses que mai. la tortuga està amagada i alguns caragols han soritit a estirar els seus cossos llefiscosos i lluents. al cel encara hi ha recialles de blau. són llargs els dies de finals de maig. a la paret hi ha un dragó que menja insectes sense aturador. un parell d'ocells (no en conec el nom) dialoguen amagats entre el fullam. a la taula hi ha formatges, pernil, foie, pà torrat i unes copes de vi. a la conversa apareixen polítics corruptes, polítics estrella i polítics nefasts. hi fem sortir la família i els amics i la feina i els llibres. i tornen els polítics que s'aprofiten del poder i aquells que els aplaudeixen. a la taula hi queden les molles i les copes buides. és el moment del gintònic i la jaqueta perquè comença a refrescar. la terra continua fent oloreta de banyada. el dragó encara no s'ha saciat. apreciam el perfum de la nit i, en una conversa lenta i circular, tornen els polítics corruptes, les sentències, la xocolata negra, les ganes de veure'ls empresonats, els companys de feina, els amics, les filles, la família, els projectes. al cel ja hi ha estrelles. els ocells ja dormen però nosaltres continuam xerrant lentament i pausada. amb alguna broma. amb algun renec. amb somriures. amb algun desig.