enmig de l’esvalot sabràs trobar la serenor que t’ajuda a fugir del crit i de l’esgarip. et tancaràs a casa i tocaràs mare per construir una bimbolla de silenci. t’hi acomodaràs i sentiràs l’agombolament d’un moment que saps únic i irrepetible. gaudeix! somnia! deixaràs, això sí, que la briseta de la mar et despentini i t’inflami els alvèols. hi ha el silenci i hi ha la mar. I el temps per a contemplar les onades i l’escuma que són mirall i reflexió i no es deixen fotografiar per càmeres barates de píxels miops. fugiràs de les veus estridents i de les notes humides dels instruments de vent vessuts que només ataquen cadències sincopades, que perpetren ritmes decadents com els usos i costums confitats de colors saturats, de llàgrimes congelades, de fetors inversemblants. l’has de trobar aquesta illa de silenci i de mar enmig de l’esvalot. l’has de trobar.