Passat festes
Em demana n’Elena Vera que conti com ha anat Sant Joan. Bé. No sé si ha estat un Sant Joan de dalt de tot, com deim els ciutadellencs, o ha estat un Sant Joan petit i de butxaca, fet a la meua mida i a la de l’amiga que el vivia per primera vegada. Ha estat el Sant Joan d’escoltar els fru-frús a primera línia; de veure demanar permís des de dalt la Catedral; de “veure fer es caragol” des de davant Correus; de veure els cavalls que se’n van a Sant Joan de Missa des del mateix carrer de Sant Joan; de veure que el tema de les avellanes s’ha moderat una mica; de visitar les mateixes cases dels mateixos amics i familiars per fer berenetes i deixar-nos convidar; de riure i fer bromes amb els amics i els familiars; d’observar l’espectacle de milers de persones que es mouen per Ciutadella al ritme de la qualcada; de contemplar com els més petits de la família repeteixen els mateixos tics i moviments que fèiem els que ara ja som majors i no cabem a les finestres; de veure sortir el fabioler del matí dees de casa seua i córrer al costat de sa sumereta per anar a demanar permís quan pràcticament no hi havia ningú als graons de la Catedral; d’anar al pati de Santa Clara i veure el primer caragol a primera fila, amb la fresqueta del matí de Sant Joan; de davallar as Pla i de veure que no n’hi falta gens de gent...; de veure que quasi tothom és allà mateix, de trobar a faltar algú que ja no hi és...; de tot això ha estat aquest Sant Joan de temperatures tirant a baixes, d’horaris estrictes i de moltes rialles.
sant joan |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Sant Joan
Vaig dir: ja t,ho diré. I ara t'ho dic. Sant Joan és Ciutadella. Són carrers plens de cavalls lluents, són amics que es retroben, famìlia que es reuneix. És lluna plena curiosa observant els moviments de la qualcada i el caragol. Són carrers estrets i portals on refugiar-se i mirades intenses i alegres. Són pastissets i gin i mossets de sobrassada amb mel. I passejades vora el port i més cavalls. I amistat i somriures i petjades molletes per l,arena. I la cerimònia d,acaronar cavalls i veure com ho fan els infants. I els crits i les cançons. I el so del fabiol, sobretot.