costa per avall i sense frens
es veu que avui tocava anar costa per avall sense frens. la muntanya russa ha esdevingut desig de futur però algú s’ha oblidat d’instal·lar una pista d’aterratge, allisar-la i deixar-la ben tova. es veu que avui era el dia dels giravolts en espiral i de la capcinada. amb el cos nafrat intentes aixecar-te i somriure i dius que estàs bé, que no ha estat res i t’espolses el vestit i et llepes les ferides. però mires darrere i veus la infàmia. tens tots els ossos consentits i els cabells embullats, i tal vegada una llàgrima a mig caure. de lluny veus aquell que t’ha fet la traveta, t’ha furtat els somnis i t’ha esmitjat l’esperança. encara té les mans brutes de mascara. ell ha provocat l’incendi que t’ha llançat a l’abisme. costa per avall i sense frens
.
Catàleg de rissagues i naufragis |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
