La ràdio, una altra vegada
Amb la mateixa força que els executors de l'ERO a RTVV intenten que s'esborrin totes les proves dels seus delictes, els treballadors que creiem en la necessitat d'una ràdio i una televisió públiques treballem perquè en quedi més i més consància.
L'altre dia, un munt de companys de la ràdio, la majoria ja acomiadats, La Pirenaica, com ells s'anomenen, van fer un sopar. Feia un mes que els havien acomiadat i necessitaven trobar-se, saber-se, tocar pell. Em diuen que va ser divertit i emotiu, que s'hi van projectar fotos i vídeos. I entre ells, un amb les imatges de la primera emissió de la ràdio. No les he vistes. Pràcticament ningú sabia de l'existència d'aquest document de fa 23 anys, tres mesos i dinou dies. Tenc ganes de veure'l!!!
Ara, fa una estona, els companys de la intersindical han tornat a penjar al twitter aquest document sonor que hi ha baix. Per a mi té un puntet sentimental. Ja l'he penjat altres vegades aquí, al bloc. Ara, per favor, escoltau amb atenció el text que llegeix Francesc Bayarri, que era el cap d'informatius d'aquella ràdio que naixia. El text, breu i contundent, eren les credencials amb què entràvem a les cases del valencians. És el retrat d'allò que volíem ser. Ara sona a utopia de somniatruites. Escoltau-lo, per favor.
ERO RTVV |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
