Gràcies, amics
Són prop de les dues de la matinada de divendres. Hauria d'estar dormint, però fa uns quants dies que el senyor insomni s'ha fet l'amo de les meues hores nocturnes i em regala l'oportunitat de llegir, de pensar i de donar cícliques i sincopades voltes entre els llençols. I no sé per què no dorm. Dimecres i dijous han estat dies fecunds. Una de les meues dues vides no ddeixa de regalar-me bones notícies. L'altra vida... bé, és millor que ho deixem.
Dimecres vam presentar 'Col·lecció particular' a València. Van venir els amics. Amics eren els dos presentadors, Urbà Lozano i Vicent Borràs, i amigues eren les persones del públic. Molts d'ells eren companys de feina. I entre ells n'hi ha que si no fós per les circumstàncies tan xungues que vivim i que no repetiré, potser mai no hauríem coincidit. Compartir patiment ens ha unit. Ens sabem part d'un col·lectiu de gent que està a la mareixa banda de la trinxera. No sé si això és amistat o és alguna cosa diferent. Però és bonic. A mi m'agrada. I pere això els don les gràcies.
Una maleïda casualitat va fer que la presentació de 'Naufragi... ' coincidís en el temps amb la que va fer un altre amic, Pasqual Alapont, de la seua novel·la 'El racó de Penélope'. Això és fotut. Sobretot si Pasqual i jo compartim grup d'amics. Un dels assistents a l'acte que feien a Abacus m'ha explicat que en un moment donat Pasqual es va referir a la meua novel·la i va dir que a uns quants metres de distància l'estàvem presentant i la va recomanar als assistents a la seua presentació. Això quin nom té? I quins adjectius li podem posar?.
Ara estic insomne i no puc deixar de pensar en això que va fer Pasqual Alapont. És un gest de tanta generositat, tant cristal·lí, que crec que em servirà de conjur contra els atacs dels lladres, contra l'abaratiment dels somnis, contra els envejosos i els malpensats.
Per tot això només puc dir gràcies, amics i escriure-ho a aquestes hores de vellut i compartir-ho amb uns altres amics que són els lectors d'aquest dietari que, per cert, acaba de fer quatre anys que pemja en algún bit de la xarxa.
Gràcies, amics.
Parlar dels altres, Hi crec |
Següent | Anterior | Comentaris (4) |
Comentaris
Re: Gràcies, amics
Benvolguda Esperança sembla que la justicia està de vacances. Sempre ens quedarà l'orgull i la dignitat del treball ben fet.
Gracies i enhorabona.
Re: Gràcies, amics
gràcies a tu, Elena. el bloc també és teu, i no és una metàfora. ;-)
Re: Gràcies, amics
Enhorabona per la presentació i pels quatre anys!
Re: Gràcies, amics
Gràcies a tu, Iñaki!