Han vingut i han manyuclat la jogueta fins a trencar-la
No ho puc evitar, cada vegada que escolt aquella sintonia i aquella veu tremolosa em pos a plorar. Han passat 23 anys. Avui n'Amàlia Garrigós, que també hi era, m'ha convidat a participar en el seu programa de cultura, Alta Fidelitat. Havíem de parlar de Col·lecció particular, n'Amàlia té la gentilesa d'entrevistar-me cada vegada que public una novel·la, i aquesta vegada no ha estat una excepció. En el rerafons de tot hi ha la incertesa que vivim aquests dies a l'empresa on treballam. I per això, a banda de parlar de la novel·la hem recordat aquells primers dies de Canal 9 Ràdio. La inauguració, però també els dies previs. Els dies en que tot estava per estrenar. Aquells primers treballadors de la ràdio i els que van anar arribant després vam desembolicar un regal que els valencians es feien a sí mateixos.
Ara, però, em sent com una filleta que juga al parc amb els seus amics. Juguen i corren feliços i gaudeixen compartint la joguina quan de colp i repent arriben els matons del barri i els furten allò tan divertit. Els empenyen, els aparten i manyuclen la joguina fins a deixar-la inservible, fins a trencar-la. I la filleta se'n va plorant a buscar la seua mare per a dir-li mira, han vingut i m'han trencat la meua joguina, i sa mare li contesta a la filleta, i de pas a tots els valencians, que li sap greu, que no hi ha recanvis i que no es pot arreglar. Que costaria massa diners i que no en tenim de diners i per això el millor que podem fer és llançar-la al fem. I la filleta li diu, mare, a mi m'agradava, em feia paper, era útil, i la mare insisteix que no hi podem fer res...
us deix l'enllaç a tot el programa d'Amàlia que també conté una entrevista a Joan Amèric, un cantant que, com Ràdio 9, també fa 23 anys que fa sentir la seua veu.
Hi crec, ERO RTVV |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
