Esperança Camps - Dietari

La selectivitat, una batalleta

Dimarts, 21 de juny de 2011

Em fa l'efecte que la nostra filla gran avui tanca una etapa llarga de la seua vida i n'obre una d'encara més llarga i il·lusionant. Incerta, també. Són paraules grandiloqüents aquestes, i fins i tot em fa vergonya dir-les aquí. Avui ha conegut les notes de la selectivitat i tot fa pensar, si no hi ha un gran daltabaix, que es podrà matricular a la Universitat en la primera de les opcions que ha elegit.

La nota de tall és la clau de tot. Aquests dies he recodat amb ella com funcionava la cosa fa molts anys, quan em va tocar a mi anar a la Universitat. Això de la nota de tall no existia. Record que vaig fer la preinscripció per correu postal des de Ciutadella a la Facultat de Ciències de la Informació de l'Autònoma (es deia així la facultat l'any 1983). Em van dir quin dia era la matrícula i em vaig plantar allà, a l'aulari de Dret, perquè periodisme encara no tenia edifici propi. Quan vaig arribar la finestreta encara estava tancada, però hi havia una gernació que esperava que sortís un homenet a donar uns paperets que eren els nombres per a fer la matrícula. No hi havia cua, ni es respectava l'ordre d'arribada, ni hi havia nota de tall, res de res... Quan es va fer l'hora, aquell home va sortir i es va posar a un racó amb un munt de paperets de color de rosa. Les persones ens vam convertir en energúmens. El vam assaltar. Li vam prendre els paperets de les mans. La gent es pegava, s'empenyia, es calcigava... Un espectacle. Quan tot va acabar, aquella estança semblava un camp de batalla. El terra estava sembrat d'entrepans, sabates vídues, jaquetes, papers, carpetes... Vaig aconseguir un nombre, és clar. Altíssim. Tant, que quan em va tocar l'hora de formalitzar la matrícula, la majoria d'assignatures o professors o horaris que havia elegit ja estaven complets. El meu primer curs a l'Autònoma vaig tenir un horari impossible, amb classes saltejades de matí i de capvespre.... Crec que no esborraré mai del meu cap la imatge d'aquell passadís i de l'entrepà embolicat amb paper de plata tot esclafat...

És una batalleta molt antiga. Ara tot s'ha civilitzat. La nota de tall dicta sentència.