Massa víctimes
Feia estona que no escrivia un post el diumenge a la nit, en arribar a casa després de la feina. Ara ja passa de la una dee la matinada i estic al menjador, amb la sensació que tenen els "altres" un divendres a fosquet. Tenc tota la setmana per davant, i em sembla que mai no tornarà a ser divendres, però dimecres ja diré que que curta se m'està fent, i que ràpids que passen els dies, i divendres diré, no he fet res i demà he de tornar a l'oficina...
Ha estat un cap de setmana dur, sobretot el diumenge. Dues dones mortes a mans d'uns homes que segur que un dia els van jurar amor etern. El primer l'ha esperada que sortís a passejar el ca, i al mateix portal de sa casa li ha clavat vint punyalades. Vint. Una animalada. I quan ha acabat, la dona jeia morta, el ca no es movia del seu costat, i l'assassí ha esperat assegut a un banc que arribés la policia pere a detindre'l. Dins la casa hi havia dos fillets de cinc i set anys. La major haurà de prendre la comunió sense sa mare. La segona dona ha mort degollada a Vallecas. La seua parella s'ha intentat suicidar, però no ho hanaconseguit. Ara està greu a l'hospital.
Què feim? Com és que hi ha homes que maten les "seues dones"? Estem a 8 de maig i enguany ja n'han matades vint-i-dues. Més totes les que estan ferides. Més totes les que han de viure amagades en pisos perquè estan amenaçades... Què vol dir tot això? Tota aquesta violència. Vint punyalades, degollada... Ningú sap per què passa? Comptam les víctimes com si fos un fet inevitable que un home mati una dona, com si fossin accidents de trànsit: quatre morts a les carreteres, i dues dones a mans dels seus homes, aquest cap de setmana. És aixì com funciona?
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
