Esperança Camps - Dietari

[29-X-2011] Ens ho vam passar bé anit a Xàtiva. Van venir els meus pares, i la mare d'en Jesús, i les filles. A l'acte de lliurament dels premis literaris que duen el nom de la ciutat es van celebrar els 200 anys de la recuperació del nom de la ciutat. La Xàtiva socarrada va ser durant uns anys la colonia de San Felipe. Un diputat xativí a les Corts de Cadis va aconseguir... Article complet»

[26-X-2011] Durant unes hores el títol d'aquest post, proposat per en Cris Juanico, ha estat Trending Toppic mundial a twitter. Això vol dir, més o menys, que hi ha hagut un munt de gent que s'ha mobilitzat en contra de la pretensió de l'ajuntament de Maó de canviar el nom de la ciutat. Per fer-ho, diu l'alcaldesa, que convocarà un referèndum, que això ja estava al seu... Article complet»

[24-X-2011] deman un cafè amb gel i n’assaboresc el punt d’amargor cítirca. et contempl feinejant a la barca. Em mires. pag el compte i m’atrac a la riba. m’assec al norai i et reclam que em duguis a la ratlla de la posta. Em veus. sí, som la turista perfecta i tu ets el grum que necessit: dus la roba bruta i encara no has desembullat les xarxes, la barca fa... Article complet»

[21-X-2011] No seré original, ja ho sé. A aquestes hores ja s’han escrit desenes, milers d’articles sobre el cessament de la lluita armada per part d’ETA. No puc afegir res al que s’ha dit. Hem fet un alè. Viurem més tranquils sense ells. Les reivindicacions polítiques, totes, es podran defensar ara en llibertat als diferents parlaments. Sense amenaces, sense por.... Article complet»

[15-X-2011] Torn al costum dels posts de nit. Quan he sortit de la feina el cel ens ha regalat una pluja vessuda, com si no en tingués prou ganes de ploure, però sentís la necessitat d'esquitxar una mica. Pel camí s'ha aturat. Al cotxe, Es directe, de Ja t'ho diré, i al cap, les imatges impressionants de les manifestacions globals dels indignats. Desenes de milers,... Article complet»

[14-X-2011] podria escriure el dia de la partida, però no ho faré. podria donar lliçons de feblesa, i això si que ho faig: cada dia i cada nit som el caragol que s’amaga del vent, cada hora que passa som més passat que futur, el llibre de les esperances s’ha quedat sense fulls. algú haurà de venir a recollir les clovelles, els enderrocs de la negligència. Article complet»

[10-X-2011] L’hora dels versos tristos ha arribat tan prest que ningú no l’esperava. Encara era de dia i els estels no estaven preparats per a titil·lar d’empegueïment. A nosaltres també ens ha agafat per sorpresa: els peus bruts, els cabells embullats, el raïm a mig collir, i aquell pensament a mig teixir. Ja no cal que correguem. Neruda avui només és el nom del gos del... Article complet»