Dies rars
[23-II-2011] Són dies rars, aquests. Han passat moltes coses i tenc la sensació que no les he païdes totes. Ara, quan escric això, em sent com la planta carnívora que tenc a la finestra. Ahir li vaig posar una moscassa damunt una de les fulles i en notar-la es va cloure com una copinya. Vint-i-quatre hores després, les restes de l’insecte continuen entre les fulles,... Article complet»
De la xarxa a les places i els carrers
[19-II-2011] Estem contents. Davant un atac sense precedents a les llibertats d'informació, d'expressió i d'elecció entre altres, el que hem convingut a anomenar les "xarxes socials" han donat la talla. La mobilització ha estat inmediata i molt visible. És molt fàcil, cal poc esforç. Un senzill "copiar i enganxar" una foto, una frase, un lema... Clicar "m'agrada" o... Article complet»
Un manifest per TV3 que subscric
[19-II-2011] He estat uns dies desconnectada de la xarxa. Quan me'n vaig anar vaig intentar unes paraules sobre el tall del senyal de TV3 al País Valencià. Tenia el cap en altres coses i no en vaig ser capaç. Anit, quan vaig tornar, em vaig trobar un correu de l'escriptor Manuel Baixauli, company en l'aventura de Subsòl. Com que no em sent capaç d'escriure res millor, el... Article complet»
insondable
[16-II-2011] els regalims de suor maquillada, la pudor desoladora de la plaga, l’opressió de la passió amorosa inconfessada, la maledicció d’uns ulls que són miren i veuen i exageren la bellesa del cos prohibit, àngel! els records tòxics, l’amor, l’amor insondable, intocable. Venècia. la mort. Article complet»
Una presa de pèl d'Ibèria i Air Nostrum
[13-II-2011] Avís: Aquest és un post que neix de la indignació, i la única intenció que té és fer renou. Té a veure, com no, amb les comunicacions aèries entre Menorca i la Península, més exactament, entre Menorca i València. Ja ho he escrit a Facebook i és probable que en torni a parlar o a escriure cada vegada que en tengui ocasió. Allà va la història:
Divendres dia 11... Article complet»
el cel
[11-II-2011]
el poeta amic diu que el seu estiu era un meló obert
per a mi,
l’estiu eren les barques, el salnitre i els crancs peluts
l’estiu eren els peus descalços, les ungles llargues i les mans brutes
l’estiu era la canya de pescar, els caragolins esclafats i el pa dur pel bromeig,
i les llisses, i els mabres i els cabots,
els surets, els garbells i els... Article complet»
que no m'amollin
[07-II-2011] la poetessa diu: no amollis les paraules. dic gràcies i em mir el cursor i pens que tal vegada és l’últim que em queda, les paraules. sé que són dins aquesta retxa vertical que em fa l’ullet, que ve i se’n va. sempre se’n va! sense haver acabat de dir el que tenia a la punta dels dits. les paraules es resisteixen i la tecla d’esborrar els errors és molt més... Article complet»
