Esperança Camps - Dietari

L'instant fugaç, el nou poemari de Juli Capilla

Sóc lectora habitual de poesia. Una mala lectora de poesia. Vull dir que m’agrada el plaer estètic i fisiològic de llegir poesia. Només sóc capaç de dir que una obra m’agrada perquè la seua lectura fa que em senti molt a gust. Unes vegades em desperta sentiments d’admiració, altres vegades, de repugnància. Sé que la poesia no només m’agrada si em colpeix. Hi ha obres que no em colpeixen però em sembla que hi sé trobar altres valors que fan que les posi al calaix d’allò que m’agrada, al prestatge que em queda més a prop. Com tothom, tenc autors preferits, i autors que detest. Però sóc incapaç de teoritzar sobre els textos que llegesc.

Tot aquest preàmbul el faig per cobrir-me del possible ridícul que faré en aquest post. Em ve de gust escriure sobre l’últim poemari d’un amic. D’un escriptor amic, per aquest ordre. I és que la nostra amistat no ve de lluny, de la infantesa o de la universitat. La nostra amistat ens ve per la literatura. Pel gust per la literatura. Perquè tots dos hem començat a publicar aproximadament a la mateixa època. I sobre tot, perquè ens professam un enorme respecte. Ja he dit altres vegades que el Juli Capilla novel·lista em va alluernar amb L’home de Melburne, però és que el Juli Capilla poeta no fa res més que subratllar aquesta admiració meua per la seua obra.

L’instant fugaç és l'obra amb què Juli va guanyar el Premi Ciutat d’Alzira 2008. Crec que és un llibre potent, que s’ha de llegir a poc a poc perquè els poemes demanen ser mastegats una bona estona. Fuig de la frivolitat, dels versos eufònics però buits. Cerca respostes a la fugacitat d’una vida sempre massa curta per molts anys que es visqui. Des de la dedicatòria, als seus pares, em sembla que l’autor, passa revista a un munt d’aspectes de la seua vida. No sé si ja veu pròxima la ratlla dels quaranta anys, que diuen que és un bon moment per passar revista i agafar empenta per continuar la costa per amunt. La mort ens fa la guitza a tots. Som molts aquells que hi estem encaboirats. Tothom, diria. És un clàssic. Crec que des de la primera persona que va escriure la primera frase ja es va preguntar per la petitesa de la vida, per la inevitabilitat de la mort. Però al final, parlant de la mort, acabam, tots, aferrats a la vida. Així, aquest poemari no deixa de ser un cant a la vida, amb constants referències a l’amor, als fills, als amics, als pares, als avis, a la terra, que, en realitat és el que ens fa respirar. El que ens impedeix morir. A L’instant Fugaç hi ha temps i espai per a retre homenatges a alguns poetes que il·luminen el camí de Juli, “intertextualitzant” alguns dels seus versos més cèlebres i incorporant-los a la seua pròpia composició. Això encara accentua aquesta impressió meua que interpreta l’obra com un passar comptes. Com un posar les coses a lloc. Com un encetar un quadern nou, amb les pàgines blanques que es tornaran a omplir amb tot de versos i pensaments sobre la vida i sobre la mort, és clar.

No puc parlar de la forma dels versos, la mètrica catalana és una de les meues mancances, perquè ja hi haurà qui farà anàlisis acurades. En tot cas, em sembla que, sempre des de l'honestedat, Juli ha començat a llaurar un territori que cada vegada li resulta més productiu i ens fa més feliços als seus lectors. Ja ho he avançat: no sóc capaç de fer una anàlisi acurada de l'obra. Només sé que m'ha agradat molt i que el recoman.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura