Esperança Camps - Dietari

idò, sembla que ara sí

Llegesc en una piulada de la Intersindical que els liquidadors d'RTVV ja han lliurat a l'autoritat laboral la llista dels treballadors que serem acomiadats de manera inminent. Sí, encara que semble mentida, encara hi ha 1.600 persones que cobrem un sou públic per no treballar a Radiotelevisió Valenciana. El president de la Generalitat va ordenar que la tancaren el 5 de novembre, i el 29 una atzagaiada ve fer el negre. Entre mitges, les Corts i el Consell de la Generalitat van produir tota una serie de lleis, ordres i reglaments per a donar cobertura legal a una decisió presa en calent, com una reacció a una sentència que era desfavorable als interessos del Partit Popular.

Des del dia del tancament han passat cinc mesos i uns dies. S'ha negociat un nou ERO que ara sembla que sí que executaran i que resultarà caríssim als ciutadans. En aquest temps hem hagut d'escoltar moltes barbaritats per part d'un govern incapaç de prendre decisions assenyades. Hem hagut de veure com el president de la Generalitat arrossegava la dignitat del càrrec per platós de televisió amb seu a Madrid pidolant entrevistes on desmostra la seua fluixesa intel·lectual. Ara l'hem de veure també a la revista Hola on parlen de la seua vida privada... Misèria i companyia...

No era del president, que volia parlar. Era de la ràdio i de la tele. Fa una estona he vist al Facebook una foto d'Amàlia Garrigós davant un micròfon que no era el de Ràdio 9 i se m'ha posat la pell de gallina. A la mitja nit de dijous començarà la campanya electoral de les europees... Sé que enyoraré molt, molt, molt, seguir tots els mitins que m'arribaven per senyal en directe a la taula d'Espanya de Canal 9. Els diumenges a migdia eren un dia magmífic per nosaltres perquè els líders feien el seu mitin, el gran, el que cuidaven més, on apareixien rodejats de joves guapos i sans i deixaven anar abraçades i aixecaven el polze en senyal de victòria, i on amollaven la frase pretesament ocurrent que després repetien sense fre tots els mitjans àudiovisuals. Enyoraré comentar-los amb Toni Reig, que em deia que estava malalta perquè em posava els cascos i me'ls xuplava sencerets. Tots. Tant li feia el partit que fos... Encara que després mai no havia de fer cap peça, perquè això ja ho feia "l'equip electoral"... Enyoraré veure per canal intern el dissabte de vesprada, l'assaig general del programa electoral... Enyoraré les tracamanyes que fèiem el dia de les eleccions a mitjan vesprada per intentar conèxier la primera onada del sondeig.... Enyoraré, espere, la cara de contrarietat que haurien fet els nostres caps en veure que els resultats no els serien favorables i enyoraré riure quan veuria com escurçarien el programa especial de la nit electoral. Va passar en març del 2004, quan va guanyar Zapatero....

És punyetera la memòria, que sempre et té una bomba de retard amagada en algun lloc que es dispara quan menys ho esperes. Com ara, que he vist un piulo de la intersindical que diu que l'autoritat laboral ja té el nom dels meus 1.600 companys, i el meu també, és clar. I m'he posat a escriure al blog que tenc massa abandonat. I ha sigut ara, amb aquest piulo i amb uns quants whasapps, quan he pensat que l'enviament del burofax és inminent i he entrat en una mena d'espiral de la qual em pensava que ja m'havia curat. La meua amiga Empar em llança un cable i em diu que això del burofax és una acció mecànica, que ja ho tinc mastegat. Té raó. El meu horitzó ja és un altre. És una acció mecànica enviar un burofax per acomiadar 1600 persones, com mecànica va ser l'acció de pitjar el botó de la votació a les Corts el 27 de novembre per a tancar Canal 9.

Mecànicament el meu cervell em repeteix cada matí que

Mecànicament el meu cor em repeteix cada matí que

Mecànicament marcarem el pas i assenyalarem el camí del desguàs a tota aquesta colla de gent que ha abaratit els nostres somnis i ha pretés empetir el nostre futur.

Comentaris

esperança

Re: idò, sembla que ara sí

esperança | 07/05/2014, 08:24

Mariona, sobre això de la vergonya i servir i participar d'un projecte, ja s'ha parlat molt per aquí i en molts altres llocs. Gràcies per llegir i opinar. Núria, ens quedem amb les coses bones i les rialles. Un bes.

Nuria Perez Ves

Nit electoral

Nuria Perez Ves | 07/05/2014, 08:05

Per a qualsevol periodista, dels de veritat, treballar la nit electoral era de les coses més estimulants que feiem.
Jo vaig passar grans moments amb gent com tu i el gran Toni Robles. I després també se me va negar la oportunitat de continuar fent ho.
Me quede amb el record i intentaré oblidar la rancunia

Mariona

Vergonya

Mariona | 06/05/2014, 22:56

No us fa vergonya haver participat d'un projecte com RTVV ? Què heu fet? A qui heu servit?

esperançs

Re: idò, sembla que ara sí

esperançs | 06/05/2014, 22:28

Gràcies, Anna Maria i Margarida per les vostres paraules, Justament això, com deia el poeta, és el que ens queda: les paraules. Paraules per crear, paraules per lluitar, paraules per denunciar.

Margarida

Un final, que en són dos

Margarida | 06/05/2014, 21:11

Ànims. La imatge que transmets, a part de ls barrabassada de deixar un poble sense la seva televisió, és la d'una mort a terminis. Brutal.

Anna Maria Villalonga

La memòria traeix, la punyetera

Anna Maria Villalonga | 06/05/2014, 19:54

Estimada,
Em sap greu. La memòria i els seus detonants estan sempre amatents, encara que no ho sembli, per fer-nos mal.
Però tu ets una Au Fènix i renaixeràs de les cendres. Ja ho has fet, estimada.
Endavant i amb força. Que la vida comença avui.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura