Esperança Camps - Dietari

#0responsables

Ho record perfectament. Era dilluns i feia calor. Feia un parell de dies que havia començat l'encontre mundial de les famílies i el dissabte següent havia d'arribar el papa que només havia de romandre aquí 26 hores. Hi havia gent de tots els colors i totes les edats. La majoria s'havien penjat a l'esquena la famosa motxilleta groga amb un kit del pelegrí que incloia una samarreta, un ventall, un bòtil d'aigua, un rosari curt, que segur que té un nom però no el sé, i un plànol de València. La ciutat estava plena d'urinaris portàtils. Desenes. Milers de cabines per a fer-hi les necessitats fisiològiques. Els escenaris de la visita papal s'estaven muntant (mesos més tard vam sebre tot allò de la Gürtel i els doblers que se'n van anar a unes butxaques ben poc pietoses, però això és una altra història) i a València es vivia un cert aire de vespres. Vaig acompanyar en J. a fer fotos d'aquest ambient. A la plaça de la Mare de Déu vaig estar observant com els companys de la tele comprovaven les plataformes...

Ho record molt bé. Avui fa sis anys. Quan érem a la cuina preparant el dinar la ràdio va dir alerta, notícia d'última hora, sembla que ha succeít alguna cosa al metro de València, tenim poques dades de moment, hi ha moviment d'ambulàncies i bombers a l'entorn de l'estació de Jesús, continuarem informant. Silenci. Tal vegada música o publicitat... ampliem la informació sembla que una unitat de la línia 1 del metro de Valènica... no tenim confirmació oficinal, però sembla que hi ha ferits, alguns podrien ser de consideració. Més música. Algunes telefonades. Intercanvis de missatges. Són les dues, posam l'informatiu de Canal 9. Parlen de l'accident en el sumari, però... A la ràdio diuen potser hi ha morts, en tot cas, ferits molt gréus. Hi ha morts. Tres. Sis o set. Els diaris digitals trenquen la maqueta. Onze, dotze, tretze, catorze, quinze... Els helicòpters sobrevolen casa nostra que és ben lluny de l'estació. El dinar es queda a mig fer. Setze, dèsset, devuit, dèneu. Els periodistes que fan les connexions en directe transmeten una sensació de patiment i de dolor que fa pensar el pitjor. Vint, vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis... La televisió, la ràdio, els diaris a la xarxa. La família que ja era a Ciutadella ens telefona. Sí, estem bé, gràcies, érem a casa. Els amics de fora ens envien missatges de mòbil. Tot bé, gràcies. Vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta, trenta-u, trenta-dos, trenta-tres, trenta-quantre, trenta-cinc, trenta-sis. Arriben les primeres imatges de l'exterior de l'estació. Agafades de lluny perquè el cordó policial està molt lluny. El tren venia de Torrent, diuen els companys. Moltes víctimes podrien ser d'aquella localitat. Treballadors. Un accident en un revolt de la línia 1 del metro de València, la més antiga, abans d'entrar a l'estació de Jesús, expliquen. Hi ha moltes ambulàncies que evacuen els ferits, relaten. Apareix la paraula tragèdia. No sé qui la diu primer. Trenta-set, trenta-vuit, trenta-nou, quaranta, quaranta-u, quaranta-dos, quaranta-tres.

Van passar les hores i es van amagar detalls. Es van celebrar funerals amb una reina ploranera i un president del govern i unes autoritats valencianes vestides de dol. S'havia de passar pàgina. L'accident del metro més greu de la història d'Europa molestava molt, perquè el papa estava a punt d'arribar a València. Les coses lletges s'havien d'agranar i si no hi havia temps de fer-les desaparèixer, s'amagaven davall l'estora. I allà continuen les víctimes i els seus familiars, davall l'estora espessa de la infàmia. Només la seua tossuderia, la seua dignitat, fa que, com més anys passen, més recordem aquell dia, aquell dilluns, tres de juliol en que es van fer tantes coses malament en nom no se sap ben bé de què.

Avui no els podem deixar tots sols. No, avui no.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura