Esperança Camps - Dietari

Faré vaga (un altre pamflet)

Dijous, dia 29 de març del 2012, una servidora farà vaga. És cert que donat el meu horari un tant peculiar, aquest dia no està dins la meua jornada laboral. Però faré vaga. N’hem parlat a casa. En farem tots. Les nostres filles no aniran ni a l’escola ni a la universitat. Evitarem anar a comprar o utilitzar qualsevol servei que impliqui que un altre treballador com nosaltres no pugui exercir el seu dret a la vaga.

Motius per fer vaga, n’hi ha molts.

Faré vaga perquè estic en contra de la intenció, el projecte, les ganes, de limitar aquest dret dels treballadors. La crisi és l’excusa perfecta per a fer-nos passar a tots per l’adreçador, i també per a intentar tapar-nos la boca. Els empresaris demanen i els governants obeeixen. Així, la campanya de persecució dels sindicats aquestes darreres setmanes em sembla incomprensible i vomitiva a la vegada.

Faré vaga perquè estic en contra de la reforma laboral que degrada i denigra les persones a la categoria infrahumana. Faré vaga perquè estic en contra de viure en una societat on un treballador no pugui agafar la baixa per curar-se un esquinç o una grip, o per plorar la mort d’un familiar sense por a ser acomiadat.

Faré vaga perquè estic en contra que els empresaris tornin a ser patrons i es converteixin en amos de les vides dels seus treballadors. Això és possible perquè tenen la potestat de canviar els horaris, els torns, les categories.. i rescindir cels contractes sense previ avís. I en cas d’acomiadament, la indemnització és tan ínfima que sembla un insult.

Faré vaga perquè estic en contra que el pes de la crisi hagi de recaure íntegrament sobre els treballadors més febles, sobre els autònoms, sobre els funcionaris, sobre els pensionistes, sobre els dependents.

Faré vaga perquè estic en contra de les retallades.

Faré vaga perquè crec que en la igualtat d’oportunitats.

Faré vaga perquè no tots hem viscut per damunt de les nostres possibilitats, i perquè aquells que hi ha viscut amb els nostres doblers, que han estirat més el braç que la mànega, que han administrat malament els pressupostos públics no demanen perdó i no se’n van a casa.

Faré vaga perquè crec en una sanitat pública i universal com la que estem gaudint fins ara. I sí, fins ara ens l’hem poguda permetre perquè tots els treballadors hem contribuït a ella de manera proporcional amb una part dels nostres ingressos mensuals. Com més persones treballem, millor dotada estarà la sanitat pública. I si amb això no n’hi ha prou, les administracions han de fer tot el possible per no tocar ni un cèntim d’això que és un dret sagrat: la salut. Si no ho fan així, el sistema públic es degradarà i quedarà com un servei residual per aquells que no es podran pagar una sanitat privada.

Faré vaga perquè crec en un ensenyament públic de qualitat i universal com el que des de fa molts anys estem construint els pares, els mestres, la comunitat educativa. Els impostos dels treballadors han de servir per a bastir aquesta xarxa d’escoles públiques i han de servir per a dotar-les de suficients professors i d’unes instal·lacions dignes. Les escoles són un lloc sagrat. El recinte on es formen els ciutadans del futur als quals els hem de passar el relleu en les millors condicions possibles.

Faré vaga perquè crec en un sistema polític democràtic, del qual, els corruptes de tots els colors que siguin dròpols, malfeiners i aprofitats n’han de sortir amb la coa entre les cames, empegueïts per l’escarni públic, i, si s’escau, han d’anar a la presó a pagar pels seus delictes.

Faré vaga perquè crec en un sistema de mitjans de comunicació públics. Crec que la societat els necessita per a vertebrar-se, per a emmirallar-s’hi, per a reconèixer-s’hi com a poble. Crec en uns mitjans de comunicació públics al servei de les persones i de totes les ideologies. Crec en uns mitjans que respectin les minories i no marginin els diferents. Crec en el dret a rebre informació veraç.

Faré vaga perquè em sembla que moltes d’aquestes coses que anhel i que són tan bàsiques, ja no les podré deixar en herència a les meues filles. No vull que elles em retreguin que no he fet per a defensar-los.

Per això, faré vaga el 29 de març del 2012.

Comentaris

esperança

Re: Faré vaga (un altre pamflet)

esperança | 28/03/2012, 06:47

Mercè, Miquel Àngel, gràcies per la vostra amabilitat.

Mercè Miralles Conte

Encomanes ... raons. Gràcies!!

Mercè Miralles Conte | 27/03/2012, 22:30

Benvolguda Esperança gràcies per compartir i encomanar amb tanta lucidesa les teves raons que també comparteixo.
Una abraçada desde Sants (BCN)

Miquel Àngel Maria Ballester

Jo també faré vaga

Miquel Àngel Maria Ballester | 27/03/2012, 20:37

Benvolguda Esperança,
Acab de penjar al meu bloc i al Facebook l'enllaç el teu escrit i a l'article de Joan M. Tresserras al diari Ara (de fa uns dies). Gràcies per la lucidesa, el coratge i la fermesa. Una abraçada des de Ferreries!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura