Esperança Camps - Dietari

Presumptes

Em costa escriure això. Fa dies que li peg voltes. Exactament des de dimecres, quan vaig sebre que la fiscalia anticorrupció estava registrant algunes dependències i oficines de l'Ajuntament de Ciutadella. Per fi, vaig pensar. La justícia és molt lenta, i a més a més, hi ha gent interessada a posar-li entrebancs, però sempre sol arribar als llocs on presumptament s'han comès delictes. D'altra banda, la justícia no va al mateix ritme que la premsa o els tertulians, o, sobretot, les xerrades de cafè. Ara escoltam dir que tothom ho sabia, que tothom en parlava dels presumptes embolics i les presumptes malversacions que es feia dalt La Sala l'anterior equip de govern, l'alcalde i els regidors que van sortir elegits amb les sigles del PP. És cert, però la justícia només actua amb papers, documents, proves, que costen d'arreplegar i que els presumptes implicats malden per amagar.

Des de fora de l'illa, i a partir del que he pogut llegir aquests dies, he arribat a la conclusió que a Ciutadella hi ha una sensació de vergonya col·lectiva, i també d'alleujament general. També hi ha, és clar, qui pensa que "no calia muntar un xou mediàic". Efectivament, no calia. No hauria calgut si, com els presumptes implicats es cansen de declarar, haguessin col·laborat amb la justícia des del minut ú. O, millor encara, si els presumptes implicats no haguessin fet cap presumpte acte impropi del càrrec que ostentaven, aconseguit amb els vots dels ciutadans. Quan no hi ha indicis, la justícia no actua. Ni en forma de xou ni de manera més discreta. Efectivament, no calia.

Un parell de línies més amunt he escrit la paraula "ciutadans" i també la paraula "vots". M'he descuidat de dir que molts dels que ara es queixen perquè s'ha fet un espectacle, ho fan perquè hi falten uns cinquanta dies per les eleccions autonòmiques i municipals. Això també s'ha notat perquè els presumptes implicats estan a l'intempèrie. El partit amb el qual es van presentar als darrers comicis no els coneix, no els ha vist mai, no sap qui són, ni on viuen ni què nomen, mai no s'han fet una foto conjunta i els seus noms no han anat junts un darrere l'altre en un document allargat anomentat llista electoral. Els presumptes estan ben tots sols. Per això, el partit no els paga la defensa, i per això imagin, que les declaracions davant el fiscal primer, i davant la jutge després, haurà estat un campi qui pugui, en castellà, "sálvese quien pueda". Per això l'ex-alcalde diu que signava sense mirar perquè es fiava dels ex-regidors i els ex-regidors diuen que es fiaven dels informes dels funcionaris... L'espectacle, aquest també, és ben lamentable. I evitable.

Poc més de cinquanta dies per les eleccions. Això que ve ara és com un manta: No tots els polítics són corruptes. No tots els polítics són iguals. No tots intenten fer-se rics a partir dels seus càrrecs públics. No tots els partits reaccionen igual danvat un cas de presumpta corrupció. No és el mateix la dreta que l'esquerra. No és el mateix votar que quedar-se a casa. No. No és el mateix, ni s'hi assembla. Per respecte a aquells que van lluitar durant anys contra la dictadura, contra el totalitarisme, el 22 de maig s'han d'omplir les urnes de vots. Nets, si pot ser.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura