Esperança Camps - Dietari

cadàvers

jo també m’agradava més quan era capaç de parlar d’amor, quan deia, per exemple, que contemplava el moviment del teu cos nu enmig de les onades i desitjava amb deliri una festa de pells foses. és clar, tenia la mirada neta i les paraules de pastís: encara ningú m’havia instil•lat el líquid de fer lleganyes que ara ho entelen tot, ningú m’havia corromput les pupil•les amb idees sobre el desastre. tampoc no vomitava frases vidriòliques contra el món. clar, a mi també m’agrada més dir: el sol ponent pinta vermells sucosos a l’horitzó, o això altre: ens vam perdre dins un bosc d’algues i estrelles de la mar.

ara no m’agrad perquè escric paraules pudentes i ja no puc parlar d’amor ni de bellesa sense analitzar la toxicitat de les idees que em colonitzen. la bellesa és una nosa quan esdevenim cadàvers.

Comentaris

majesus

Cadavers

majesus | 25/03/2011, 15:05

Que bonico tot el que escrius, i sobre tot com escrius! continue bocabadada! Quant que vals Xiqueta!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura