Esperança Camps - Dietari

Ànima de gos, d'Antònia Vicens

L'autora em va regalar aquest llibret fa un parell de setmanes, quan va venir a València per a participar en una taula rodona sobre dones i literatura. Vam quedar una estona abans, a la cafeteria de l'Octubre. Mantenim un cert contacte electrònic, ens posam al dia de les nostres novetats editorials, compartim patiments per les nostres illes, però feia anys que no ens vèiem. Va arribar puntual a la cita. Jo ja l'esperava a una taula del cantó. Va demanar un suc de fruites i un dònut. No en tenien de dònuts. Eren les sis i mitja i Antìonia havia dinat a la una per agafar l'avió que l'havia de dur a València. El cambrer li va dur cacauets i un parell de cruasanets i unes rosquilletes que no va encetar. Mentre menjava em va dir, té, aquest no el tens. I no, no el tenia. Era Ànima de gos, la darrera novel·la breu d'Antònia que ha publicat a Moll. "El futur per a nosaltres els escriptors, està a les editorials petites", em va dir. I va recolzar l'argument dient que són les que tracten millor els autors, amb més proximitat i interès. Vaig compartir l'opinió.

Ànima de gos és una novel·la peculiar perquè la veu narrativa és la d'un gos. A mi això ja m'atreu. A la segona pàgina ja he de fer un esforç per recodar que és el ca qui em conta la història d'un assassí en sèrie de dones. És el ca qui em conta les vides devastades d'unes persones que, cada vegada són més animals i menys persones ( en el sentit pitjoratiu amb que s'empra la paraula animal, és clar) fins a arribar a les dues pàgines finals. Em fa l'efecte que el llenguatge d'Antònia Vicens guanya en efectivitat a mesura que passen els anys i les novel·les. És tan esmolat que necessita menys pàgines per a contar històries més vives. Hi ha algunes metàfores que són una gran troballa. Les descripcions no són gens ampuloses, i per això fan mal. Ànima de gos es llegeix amb tots els sentits, no només amb el de la vista. L'olfacte hi té molt a dir, i l'oïda, i el tacte... I provoca pòr, pànic, a vegades, i encongeix el cor. No us el perdeu.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura