Esperança Camps - Dietari

crèdit

el dia que em vas implorar perdó em vaig morir.
no sé què en diuen els poetes fins d’aquestes coses,
fulleig els llibres daurats per intentar un camí
però les respostes són cares i a mi no em queda crèdit.
em vaig morir i em van colgar els menyspreus
i els crits dsganyitats.
no hi eres quan volia riure o quan havia pintat
un quadre blau amb tot de núvols de cotó,
patètics i recurrents, però blancs al cap i a la fi.
no hi eres quan necessitava una mà ferma i tendra
al meu costat. tal vegada per això em vaig morir quan
em vas dir ajuda’m perdona’m acompanya’m.
el dol venia amb mi i les llàgrimes ja les havia plorades.

Comentaris

esperança

Re: crèdit

esperança | 10/03/2011, 23:32

Sònia moltes gràcies per llegir aquests textos amb tanta generositat. Una abraçada.

sònia moll

Re: crèdit

sònia moll | 10/03/2011, 17:28

Els teus versos em deixen sense alè. M'hi quedo enganxada i després els recordo a estones, vénen sense avisar, "l'estiu eren els fosquets llargs", "un vers cotó", "el futur que ja no és"...

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura