Esperança Camps - Dietari

Modes (ara el twitter)

L’altre dia vaig veure un grup de facebook que es deia “yo también tuve un bloc cuando estaban de moda”. Idò, ara resulta que els blocs es veu que no estan de moda. Quan van començar, no fa tants d’anys, molta gent hi va veure l’oportunitat d’expressar-se i publicar opinions i relats amb una absoluta immediatesa. Eren això, els blocs. Ho són encara. Ho serien si no fos perquè la immediatesa ja no la trobam a la pantalla de l’ordinador, sinó a les dels mòbils o tabletes. A vegades costa distingir un mòbil d’una tableta, crec que és això que volen els fabricants. Bé, com que la immediatesa té un suport de mida més petita, els missatges, els “pensaments” d’aquells que necessiten expressar-se, han de ser més curts, més condensats... Moltes vegades no són tan sols idees pròpies sinó que comparteixen continguts que han vist per aquí i per allà. Per això el Facebook i el Tuenti s’han posat tant de moda. Ara els blocs són tan estrafolaris com carcamals, com calçons de pota d’elefant o camises florejades. I com que encara fa vessa escriure tant com un comentari al Facebook, el twitter fa furor. En menys de 150 caràcters la gent pot contar la seua vida, donar una exclusiva o clavar la gamba. Es veu que els “famosos” van escassos de temps i són addictes al twitter, i per això claven tantes vegades la pota, diuen tantes tonteries.

Una companya de feina em va mostrar el seu iphone amb el seu twitter, em va explicar meravelles de l’invent. I és clar, per no quedar endarrere em vaig obrir un compte. No amb el meu nom, que es veu que algú ja el té semblant, o no sé què. El sistema em suggeria que fos original, i és clar... vaig posar deshabitat, bé no, crec que s’escriu @deshabitat. I ara què? Em vaig posar a seguir (seguir té encara unes connotacions més fortes que “fer-se amic”, seguir és com bíblic) diaris, revistes, programes de televisió, escriptors, editors... és a dir, als mateixos “amics” que tenc al Facebook. És a dir, si entr al twitter, cosa que no faig gaire sovint, em trob les mateixes notícies, comentaris o xafarderies que ja he llegit al FBK i als diaris en línia. Resumint, que tenc o estic a twitter, no sé gaire per què, que seguesc una trentena de persones animals o coses, i que a mi em segueix una persona. I és clar, diré el seu nom: el company periodista i escriptor Xavier Aliaga.

Comentaris

Sergio Capelo

El facebook s'ho engoleix tot

Sergio Capelo | 13/03/2011, 19:33

No es qüestió que estiguen de moda o no. El que passa és que tot cap al Facebook. Hi ha qui amb uns escassos coneixements de programació es col·loca el blog, el YouTube i el que faça falta.

Francesc Vera

Re: Modes (ara el twitter)

Francesc Vera | 03/03/2011, 06:25

Potser no estan de moda, però són útils. Jo en seguesc uns quants, entre ells el teu, que em resulten molt profitosos, i tinc, també, els meus. No estaran de moda però potser ara és quan han trobat la seua veritable utilitat.

Arlequí

De twitter i altres modes

Arlequí | 02/03/2011, 17:06

Ben escrit aquest post, cosa que demostra que els blogs o blocs encara estan de moda. Per cert, jo vaig tenir la temporada FBK i ara tinc la temporada Twitter. Això sí, quan sóc al carrer o a la feina, intento oblidar-me de tot això, i ho deixo per moments com el d'ara. Cada cosa té el seu moment i el seu espai.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
'La por 'Les sabatilles rosanarrativa breu 'Loniaobra col·lectiva La cervesa de la Highsmithobra col·lectiva Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura