Esperança Camps - Dietari

ofeg

un dia em vaig ofegar dins un vers cotó. havia pujat la marea dels meus mals i el gust de la sal era extraordinàriament dolç. el dia que em vaig ofegar dins el vers de cotó era blau i els músics ja s’havien acomodat als seus setials del costat de l’altar. les avemaries brollaven vertiginoses i regalimaven pels instruments de cartó i déu estava a punt de signar un tractat de no agressió. el vers de cotó blau i fat feia el seu camí cap a les meues neurones lleugerament somortes, lleugerament patètiques, filles de l’educació judeocristiana que em van instal·lar el dia del resset final. un dia em vaig ofegar dins un vers de cotó blau i fat i somort, i lleugerament patètic i vaig ser incapaç de sortir a celebrar-ho amb els arcàngels de la trompeta i les ones hertzianes.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura