Esperança Camps - Dietari

el cel

el poeta amic diu que el seu estiu era un meló obert
per a mi,
l’estiu eren les barques, el salnitre i els crancs peluts
l’estiu eren els peus descalços, les ungles llargues i les mans brutes
l’estiu era la canya de pescar, els caragolins esclafats i el pa dur pel bromeig,
i les llisses, i els mabres i els cabots,
els surets, els garbells i els escandalls
l’estiu era una casa a baixamar amb una finestra
ampla, verda, sa capadeta
i una porta gran i dues carotes, i escales i enfonys,
i moltes persones que m’estimaven
l’estiu eren els fosquets llargs, el amics, la bicicleta i els panets amb sobrassada
l’estiu eren el verdet i les culades a sa colàrsega, la inconsciència,
i la llet de sa Bufera
l’estiu era el cel
ara renec pel paradís perdut
i plor per la gent que ja no hi és

Comentaris

sònia

Re: el cel

sònia | 13/02/2011, 19:28

Encara que perdessis el llibre d'instruccions per fer conjurs, les deus saber de cor, perquè han tornat totes, les paraules. Belles, plenes, tristes, vives. Ben tornades.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura