la poetessa diu: no amollis les paraules. dic gràcies i em mir el cursor i pens que tal vegada és l’últim que em queda, les paraules. sé que són dins aquesta retxa vertical que em fa l’ullet, que ve i se’n va. sempre se’n va! sense haver acabat de dir el que tenia a la punta dels dits. les paraules es resisteixen i la tecla d’esborrar els errors és molt més gran que les altres. no amollis les paraules, diu la poetessa. que no m’amollin elles a mi, prec
t'han amollat? fes un conjur perquè tornin!
Re: que no m'amollin
Sònia, vaig perdre el llibre d'instruccions per fer conjurs