Esperança Camps - Dietari

la llargària de l'hivern

el poeta parla de la llargària de l’hivern que ve. llarg i dur i miserable, serà, diuen, i jo m’obsession amb la parvitat en que ens hem convertit: petites formigues cegues que caminen perquè veuen caminar altres petites formigues cegues i sordes que s’arrosseguen per l’asfalt en cerca de menjar. miques, excrements, restes del naufragi de les idees. l’hivern serà llarg i la depressió ens mossega els turmells i nosaltres només sabem ser formigues cegues sordes i velles i brutes, ancestralment dependents de deus que no tenen ni cara ni ulls ni cor. formigues som. i com formigues morirem esclafades per la bota abans que un poeta ens pugui escriure.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura