Divendres, 28 de gener de 2011
una onada ferotge m’ha empès a la platja i
sóc l’única resta del nostre naufragi.
el mapa del tresor, els llibres,
els licors, les porcellanes fines,
tots els fòtils que et feien tan feliç
ara són al fons de la mar.
si et submergeixes els podràs arreplegar,
però t’avís: si et capbusses
per recollir tantes andròmines
em perdràs a mi, que tenc la pell salada.
la mar m’ha deixat estesa a l’arena
i quan el meu cos cercava el teu cos
tu rastrejaves els trastos vells que s’ha endut l’embat.
la galerna ens ha unit i la galerna ens separarà.
déu no hi és enterrat a l’arena:
les copinyes, les nacres i els voga-marins són buits.
els ermitans han tornat a les seues pregàries
i han deixat orfes els cornets.
si cerques l’esperit em tindràs per sempre,
si fas alè per caçar les teues coses, m’esberlaràs el cor.
me n’aniré a corrents.
a la vida nova no hi ha lloc per les coses,
que només hi cap la bellesa del buit.
el forat, la insinuació del no res.