Metamorfosi de colors, de Marta Bertran Perelló
Vaig conèixer virualment Marta aquí, a Balearweb, fa un munt d'anys, quan era una al·loteta estudiant de periodisme a Barcelona. El seu bloc m'enlluernava per l'originalitat un tant naïf dels textos que hi publicava. El nom triat, Octubrina, tenia relació amb la seua vinguda a València com a becària a participar en els Premis Octubre. I en el context d'aquesta trobada ens vam conèixer personalment. Després ens hem vist un parell de vegades a Barcelona. Com a un signe més de la seua evolució, de la seua pròpia metamorfosi, va desar el bloc d'Octubrina i va obrir aquest altre.
Durant tots aquests anys que han passat Marta no ha deixat d'escriure. Escriu prosa poètica. Tal vegada continua sent naïf en la forma, però molt més madura en el fons. Ara és periodista, cap de comunicació d'una empresa d'interiorisme i continua fent el que li agrada. Poesia. Ah, i ha publicat un llibre de cobertes blanques, però que és vermell i verd i a vegades blau. Amb accents i sense. Amb enyor i desencís. Amb amor i ciutats, i llits i fets quotidians, i nits i matinades. No hi ha noms, però hi ha persones i sentiments. Aquest llibre, el primer de Marta Bertran Perelló, va guanyar el premi de Poesia Vila de Lloseta del 2010, que ara ha publicat Moll i que us recoman obertament perquè podreu llegir coses com aquesta:
"La veu que xiuxiueja a cau d'orella és un crit de ciutat, una exaltació de l'afonia i la totsolesa, l'aïllament del món. Els sentits ocupats mantenen el sext sentit en una decadència mundana, en punts de sutura a punt d'esfilagarsar-se..."
Parlar dels altres |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
