Esperança Camps - Dietari

Gossos de pluja, de Joan Pons

En Joan Pons, l’escriptor de Ferreries, m’ha fet arribar la darrera novel·la que ha publicat: Gossos de pluja, que va guanyar ex aequo el premi Pollença. Acaba de sortir. Em va arribar a casa ahir matí, en ple tall programat d’electricitat i em va agafar en un moment estrany, amb tres lectures començades que no em seduïen. El dia era boirós i tenia per davant moltes hores per estar tota sola a casa. Vaig començar Gossos de pluja i no vaig amollar el llibre fins que no el vaig acabar.

L’obra té la mateixa aparença que La casa de gel, amb aquests capítols breus i numerats. I em sembla que té altres coses en comú amb aquella història. Per exemple, la fragilitat del jo narrador. Aquesta primera persona que no admet mitges tintes i que obliga el lector a fer-li costat. En aquest cas, la història la conta David Seguí, un jove de Semblancat que no pot suportar el sentiment de culpa per la mort tràgica de la seua germana petita. L’al·lot, que només té desset anys, s’enfronta amb son pare i fuig de Menorca cap a Barcelona on acaba vivint al pis d’unes joves estudiants de Belles Arts. S’enamorarà de Paula i amb ella i sense ella, i amb altres joves que passen per aquell pis, viurà unes quantes històries. El jove, David, les conta al lector, al mateix temps que dóna detalls de la pena que l’ha fet fugir.

El to del relat, a vegades poètic, i a vegades d'un realisme que pot arribar a ferir, inspira tendresa. David és un jove perplex, amb una mena de saviesa ancestral que a vegades ell mateix s’espanta de tenir.

L’autor es manté fidel al seu estil, a allò que ell diu que necessita per escriure una obra que arribi al lector: la creació d’una imatge. En aquest cas, la imatge del gos desorientat per la pluja acompanya tot el relat. A vegades no se sap ben bé si el gos és l’animal o és el propi David que fuig, que es deixa dur, fins que és capaç d’abocar el seu drama i el converteix en una altra imatge: el retrat de la seua germana al cementeri.

M'ha encantat el llibre, i per a mi és un honor i un gust que en Joan Pons me l'hagi enviat. Per cert, Gossos de pluja és a Facebook. Només l'heu de cercar i fer-vos amics per conèixer les tresques del llibre i de'n Joan.

Comentaris

Sònia Moll

Re: Gossos de pluja, de Joan Pons

Sònia Moll | 04/12/2010, 20:16

fa moltes ganes de llegir-lo!

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura