Esperança Camps - Dietari

La crisi, la por i aquesta gent que tot ho embruta

Supòs que passa a totes les cases amb fills estudiants, però aquests dies a casa nostra hi ha nervis: és temps d’exàmens. Les filletes estudien i nosaltres les acompanyam com podem. La major està a segon de batxillerat, això vol dir que, si no hi ha res de nou, l’any que ve anirà a la Universitat. Ella està il·lusionada i nosaltres també. Jo, a la il·lusió hi afegesc un altre sentiment tan incontrolable com és la por. Pens en ella i em veig a mi. La meua filla està mil vegades millor preparada que ho estava jo a la seua edat, però quan acabi els seus estudis tindrà mil vegades més dificultats per trobar una feina que li agradi i que li permeti viure amb independència i dignitat.

La punyetera crisi econòmica que ningú sap d’on ve i ningú sap com aturar ho tapa tot amb un mantell brut de pessimisme. On s’amaga l’hidra dels mercats? Ningú la pot escapçar del tot? Ja hem tallat el cap de Grècia i el d’Irlanda, i avui mateix les borses baixen, cauen en picat... on estan els doblers? Qui s’està enriquint d’una manera desaforada tots aquests mesos? On és el dipòsit aquell del tio Gilito folrat de peces d’or, o, millor encara, on és la cova d’Ali-Babà i els 40 lladres?

I què passa ara a Corea? El líder moribund li està mostrant a l’hereu, el seu fill petit, com es pitja el botó de l’artilleria? Mira, fill, si pitges aquest botó vermell és la guerra. Però la guerra de veritat, no la del videojoc que tens a l’habitació, saps, fill? ... mira, pitja, guapo.... plofff, molt bé... però alerta, fill, aquest no el pitgis, que aquest fa més pupa, saps? És el botó de l’arma nuclear... la comunitat internacional ens diu de tot, però nosaltres som una gran nació, i tenim centrifugadores i maquinària molt precisa, saps? ... no fill, aquest botó encara no.... un altre dia, si et portes bé, val?

Avui migdia, quan n’Emma arribi de l’institut li demanaré com li ha anat l’examen de física. Dinarem i es tornarà a tancar a estudiar, que demà té el darrer examen de l’avaluació. Jo també em tancaré a l’estudi i intentaré enllaçar unes quantes frases per fer alguna cosa tan inútil com la literatura fins que arribi na Júlia de l’escola. Vindrà contenta perquè avui han anat al teatre, i em dirà alguna nota boníssima... Tan preparades com estan, i amb aquest futur tan lleig que els estem sembrant.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura