Vicent Usó ho va preveure en aquest post. La presentació de Subsòl a Vila-real va ser extraordinàriament càlida i agradable. Entre nosaltres, els membres del col·lectiu Unai Siset, hi ha una paraula que no ens llevam de la boca: complicitat. I això és el que es va respirar a la llibreria Ausiàs amb tots els assistents. La gent de l'assossiació Socarrats són molt acollidors i incansables a l'hora de convocar actes relacionats amb els llibres i la cultura. És clar que ens van preguntar què significa Unai Siset, és clar que hi ha curiositat per sebre de qui és cada conte, que, com sabeu no van signats... ah, i la pregunta estrella és d'on i de qui va sortir el correu electrònic que ens va precipitar cap a aquest divertit abisme. Hi faltava un Unai, però vam repetir l'escena que veis a la foto, de signar tots els autors tots els llibres que ens van posar davant. Fins i tot en aquesta pluralitat Subsòl és una obra singular.
La presentació a Vila-real és la segona que fem del llibre que hem perpetrat els set col·legues que fa més d'un any ens vam embarcar en aquesta aventura. Ja ho he dit moltes vegades, però cada vegada estic més contenta d'haver participat en el joc literari que ha desembocat en Subsòl. Ens ho hem passat bé pensant-lo i escrivint-li, i ara ens ho passam bé participants en això que Urbà Lozano qualifca de "romanços literaris". Les pròximes parades són Algemesí i Alginet, i Castelló, i... (no sé si ho puc dir encara) Ciutadella! Ah, i demà Manuel Baixauli, Vicent Usó i jo mateixa serem a Barcelona en una trobada amb els mitjans de comunicació.