Esperança Camps - Dietari

Fang i baixes passions

No haurien de mostrar com es fabriquen les nines. Acab de veure per la tele com els posen els cabells dalt el cap i fa por veure aquella màquina que els cus el niló a la closca. I dels ulls no dic res... Sort que l'època de les nines s'allunya de casa. Però no era sobre nines que volia escriure.

Veig que des de la setmana passada no havia penjat res per aquí. Tenc una mica de feina aquests dies. Ara fa sol, però anit va totnar la pluja i ho va fer en forma de tempesta i cortines d'aigua que queien de través. I diuen que demà continuarà. És un dia estrany, demà. La gent parla de pont, però la major de casa té classe a l'institut. Avui és diumenge i les botigues estan obertes. Em sembla que estiriguissam el calendari i fem el que volem.

Avui s'acaba una setmana rara, intensa i plena de notícies rares o estrafolàries. El que més em crida l'atenció és la falta d'imaginació de determinats polítics a l'hora d'anar a poar vots. Només tenen un recurs, com els bitxos aquests unicel·lulars: apel·lar a les baixes passions dels ciutadans, i això és molt lleig. Baixes passions que tot d'una s'associen a identitat, a símbols. Aquesta setmana hem tingut ració triple: senyera, himne i llengua. Un còctel explosiu amb la mateixa base: dinamita social.

Senyera (reial): l'ajuntament de València l'exhibeix perquè els ciutadans s'hi facin fotos per celebrar el 9 d'octubre.

Himne: l'únic regidor d'un partit polític pròxim a l'extrema dreta a l'ajuntament de Ciutadella demana que es torni a tocar l'himne d'Espanya (ell en diu marxa reial) el dia de Sant Antoni, (que celebram que Menorca es va sumar a Espanya diu,... correcte, si no fos perquè parlam del segle XIII, i Espanya no era).

Llengua: el líder d'un important partit polític ara a l'oposició a les Illes avança que si guanya les eleccions derogarà la Llei de Normalització Lingüística.

És molt lleig furonar les baixes passions, però fer-ho de manera poca-solta i indocumentada és trist. Per exemple, carregar-se la llei de normalització lingüística dient que a Mallorca diuen tassó i no got, és, com a mínim, un raonament fluixet. A banda que va contra un acord unànim del Parlament i contra l'Estatut d'Autonomia, és també un argument que no s'aguanta gaire. Una pregunta tonta: com és que si la filologia és una ciència que s'estudia a les universitats, hi ha tanta gent que té afició a opinar, a criticar o a imposar sense tenir la corresponent titulació? A mi no se m'ocurreix, per exemple, anar a l'apotecari del barri i dir-li que afegesqui dos grams d'àcid acètic (és un dir) a la fòrmula magistral que està preparant.

És lleig, però també dessolador pensar que a les cúpules dirigents dels grans partits polítics no hi ha ningú amb escrúpols. que ningú és capaç de posar seny, de pensar que no cal remenar dins el fang per poar un parell de vots. No és precís. I encara és pitjor i fa més vertígen pensar que estem davant un abisme i no hi ha ningú a l'altra banda. On són els teòrics, els pensadors? On són les propostes imaginatives? Qui ens ha de traure de la crisi? Com ho faran? Què hi ha després de la socialdemocràcia i després del liberalisme? Quan ens explicaran quines són les tensions econòmiques internacionals que tenallen els líders de mig món i els tenen sotmesos i els obliguen a prendre decisions tan bèsties que van contra les seues conviccions més profundes. És de veres que no hi ha ningú a l'altra banda? Np hi ha un altre discurs que el de la llengua, la bandera, l'himne, els sentiments i les tradicions?

Quin mal.

PS. Segur que molts ja ho heu fet, però per favor, llegiu aquesta deliciosa crònica que n'Elena ha escrit sobre les sensacions que va viure corrent la Marató de Berlín ara fa dues setmanes amb en Ramon.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura