Esperança Camps - Dietari

Arran de la mort de Labordeta

A aquestes hores de la matinada de dilluns ja és tard per a parlar de la mort de José Antonio Lagordeta. Tothom ja ho ha fet.Tothom ja ha dit la seua... He llegit a alguna banda que a mitjan capvespre de diumenge la paraula "Labordeta" era Trending Topic Mundial a Twitter. Com que no sé com funciona això del twitter he preguntat als companys més joves de l'oficina i m'han explicat que és alguna així com que el mot Labordeta està en el top ten dels comentaris.... A Facebook també. Durant tot el dia, al meu mur han anat apareixent comentaris, fotografies, enllaços a youtube, sobre el traspàs d'aquest home.

M'agrada que sigui així. M'agrada perquè sobretot al twitter, els usuaris solen ser persones d'una mitjana d'edat molt baixa. Molts d'ells, nascuts durant la democràcia. Molts d'ells, amb sort, hauran escoltat els seus pares taral·lejar el "Canto a la libertad"...

El que ja no m'agrada tant és la hipocresia. Durant la legislatura del 2000 al 2004, que és quan ell va posar els peus per primera vegada al congrés, Aznar governava amb majoria absoluta. Els seus diputats ocupaven la part més ampla i noble de l'hemicicle i en Labordeta estava assegut dalt de tot, amb el grup mixt. Els diputats del PP, pulcres, nets i educadíssims, criats a escoles de pagament, van fer la vida impossible al diputat de la Chunta Aragonesista. Li retreien la seua carrera de cantautor, del seu origen republicà, se'n fotien de la seua motxilla fent referència al programa de Televisió Espanyola que feia... Li deien de tot i molt. I per això va amollar aquell "a la mierda" i tot el discurs que va seguir, invocant l'herència del franquisme, pel qual, tristament va ser conegut en els darrers temps Labordeta. No com un referent moral, ni com un defensor de la seua terra aragonesa, ni com a poeta notable, sinó per un exabrupte que va amollar en una ocasió que el van traure de punt.

I dic que no m'agrada la hipocresia perquè avui, aquells senyorets que se'n fotien a la cara d'ell, li han enviat flors i corones, i li han dedicat paraules ensucrades. Aquells que el veien com una anomalia assegut a un lloc que consideren una propietat privada, que parlava amb veu de tro des de la tribuna, han dit que era una espanyol exemplar... Fins i tot s'atreveixen a taral·lejar algun vers solt de les seues cançons. És una estratègia molt coneguda aquesta de deixar sense espais, sense arguments, sense símbols a l'adversari, de menjar-li el terreny...

Per cert el "Canto a la Libertad" en Labordeta el va escriure durant la dictadura, contra el jou, contra la foscor... no la manipuleu més, la cançó, ni la seua figura, per favor!

Comentaris

Ferran

Arran de la mort de Labordeta

Ferran | 29/09/2010, 22:00

Encertadissim post.... bravo.

Vicicle

Labordeta viu

Vicicle | 20/09/2010, 21:43

Tens molta raó. Si no el respectaven en vida, qui pot creure el seu condol? Al capdavall aquesta gent no es respecta ni a sí mateix.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura