Esperança Camps - Dietari

Por cuenta propia.... Rafael Chirbes

Em sembla que ja ho he escrit moltes vegades aquí: crec que Rafael Chirbes és un dels més grans escriptors espanyols contemporanis. Des del seu retir a Beniarbeig és capaç de fer una dissecció profunda i esmolada de la societat espanyola. La darrera novel·la que ha publicat és Crematorio, una obra perillosa, políticament incorrecta i devastadora per al lector, i em fa l’efecte que per a ell mateix. Magnífica. També ho són Los Viejos amigos, i Los disparos del cazador....

Per damunt de tot, Chirbes és un escriptor, un bon escriptor, però també és un pensador. En els darrers temps Anagrama, l’editorial a la qual es manté fidel des que, amb 38 anys, va publicar Mimoun, li ha editat diversos reculls d’articles, assajos, conferències o ponències. Fa uns mesos vaig llegir La buena letra, on reflexionava sobre el seu ofici d’escriptor, i ara acab de llegir Por cuenta propia. Leer y escribir, on fa pràcticament el mateix. Reflexiona sobre el seu ofici però es cerca en el mirall de les obres d’altres autors, clàssics o contemporanis. Analitza la funció de l’escriptor i de la novel·la en el segle XXI, i confessa com està de decebut amb els diferents governs espanyols. Ell, que era un antifranquista radical, que va fer uns mesos de condemna a Carabanchel, renega del que considera una coixíssima llei de memòria històrica. Reflexiona sobre què és això de la memòria. Reivindica la figura de Max Aub que, segons diu, va ser completament oblidat quan “van guanyar els seus”. I “els seus” van fer el crit del cel quan José Maria Aznar va inaugurar la fundació que porta el nom de l’autor...

De Chirbes, ja ho he dit, m’agraden les seues novel·les, però també m’agraden aquestos textos que produeix en paral·lel. Documents on parla de la seua postura davant la novel·la com a gènere. Com escriu, per què. Per què es planteja la fidelitat amb sí mateix, amb el seu país, amb el seu editor. Analitza el paper de l’escriptor en aquests anys tan dominats per tot allò mediàtic. Ell fuig de qualsevol atac d’estrellania... Renega dels escriptors que no llegeixen. “las buenas novelas surgen de leer y releer” diu.

Ja ho he fet mol llarg. Només puc recomanar la lectura d’aquests articles i de totes les novel·les de Rafael Chirbes.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura