Esperança Camps - Dietari

De textos, lectors i lectures

Fa un matí polit. Per la ràdio de l'Itunes sona Rossini i m'acab de fer un cafè sorprenent. M'he posat les piles perquè en les darreres setmanes m'han encarregat uns quants textos que he de produir amb una certa cel·leritat. Amb un termini fix de lliurament, i això m'inquieta molt. Ara no ve al cas, però la setmana passada, després de fallar-li a una amiga li vaig haver d'explicar la veritat sobre la tardança en enviar-li una coseta a què m'havia compromès. M'agraden els encàrrecs, són un repte per a mi, però al mateix temps m'incomoda això de la data.

Avui m'havia proposat produir un parell de textos amb notes per les dues trobades amb lectors que tenc previstes per al cap de setmana: A Sant Andreu de Llavaneres, divendres i a Canet de Mar, dissabte. Això sí que m'agrada! Trobar-me amb els lectors és una aventura. És fantàstic quan m'expliquen la novel·la. La que ells han llegit, és clar, no la que jo vaig escriure fa un temps. Crec que ja ho he escrit per aquí altres vegades, però és això el que sent. També m'emocionen els comentaris espontanis que fan alguns lectors. Si us hi fixau a la dreta, a la columna de comentaris, de tant en tant guaiten persones que han llegit alguna novel·la meua. A vegades per gust, i altres per obligació, com Elaine, l'al·lota anglesa que estudia a l'escola d'idiomes de Maó. El cos deshabitat forma part de la llista de lectures dels alumnes de català.

Això em fa impressió. Jo també he estat estudiant, i també he tingut una llista de lectures. A vegades obligatòria, i altres optativa. I jas, quan l'obra no m'agradava, maleïa els ossos de l'autor. Segur que algun estudiant estarà fent això amb Quan la lluna escampa els morts, o amb El cos deshabitat.... ho sent. Llegir per olbigació és un pal, ho sé. Davant això, el que faig a casa amb les meues filles és mirar la seua llista de llibres i autors, al batxillerat una, i a la primària l'altra. Quan hi ha un llibre d'un autor contemporani i jo el conec personalment els ho dic. I els conte alguna cosa d'ell o d'ella i els humanitze. Com que m'han acompanyat a molts actes, a vegades els record alguna anècdota: sí, és aquell que aquell dia tal i qual... o els mostr alguna foto en que estem junts... No sé, em sembla que humanitzant l'escriptor els el faig més pròxim i s'agafen la lectura com una cosa més casolana, menys engolada... I això, és exactament, el que m'agrada de les trobades amb els lectors, la proximitat

Ara, però, he de tornar als textos pendents, que no són tan agradables com aquest que estic penjant ara al bloc, que no té ni data de lliurament ni de caducitat, esper...

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura