Esperança Camps - Dietari

Guanyar

Ben mirat, és una estupidesa... Un grup d’homes joves molt ben pagats practica un esport amb unes regles que a vegades no entenc (el fora de joc, per exemple), però quan els veig sortir al camp em pos en tensió. Quan veig en Xavi que fa un gir de 360 graus amb la pilota amb els peus, o quan en Messi fa una diagonal, o n’Iniesta avança pel camp amb la pilota aferrada a la bota, alguna cosa fa que els músculs se’m posin tensos, i el cos se me’n vagi cap endavant, i...

Ja ho sé, és absurd. Ells són joves, guapos, rics, juguen a futbol. Jo no som ni jove ni guapa ni rica, però vaig anar a Canaletes l’any 1985 a celebrar una lliga. I per què? No ho sé. El meu pare sí que sap per què és de l’Atlètic de Madrid: perquè un amic seu, ciutadellenc, en Taltavull, va fitxar els anys quaranta per l’Atlético Aviación, que és com s’anomenava llavors. Jo no sé per què som del Barça ni perquè m’agrada tant que l’equip guanyi.

Tornant a casa, mentre a la ràdio parlaven del Reial Madrid (duen mala temporada a la SER), pensava en això. En l’estupidesa de deixar-me dur per aquesta emoció que no té motiu. He vist les imatges de la celebració a la Plaça Catalunya. Hi havia una bandera de Menorca i no he pogut evitar recordar aquell 1985, quan jo també era estudiant i vivia a Sant Cugat i vaig baixar amb “els catalans” (no sé si encara es diuen així els ferrocarrils) a les Rambles. I l’hora de cua que vam fer amb na Júlia el mes passat quan vam anar a visitar el camp nou i ens vam fer una foto amb una rèplica de la darrera copa de la Champions que va guanyar el Barça, i vam tenir la sensació de menjar-nos el món quan vam sortir al camp pel túnel dels vestidors. Hi havia una tanca de plàstic que ens impedia xafar l’herba, però la vam fotografiar....

M’agrada guanyar, m’agrada que guanyi el Barça, m’agrada que perdi el Madrid (aquest és un altre tema), m’ha agradat això d’avui. Com m’ha agradat encendre l’ordinador i trobar-me amb un comentari de na Sònia Moll on em deia que sí, que la setmana ha estat molt dura, però avui fosquet ha sortit el sol a Barcelona. Deu ser per això que m’agrada guanyar, per aquest puntet d’inhibició dels problemes i maldecaps. Alienació. Això els romans ja ho sabien i ho practicaven molt bé.

M’agrada el Barça. Sí. Visca el Barça.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura