Fa una nit molt neta. El cel és negre, i hi ha estrelles. Demà (dilluns) encara és festa. Sé que em costarà dormir. No em llev del cap la notícia sobre la que he escrit i he vist imatges tot el cap de setmana. La de la filleta de 13 anys trobada morta a Seseña quatre dies després de la seua desaparició. Em fan mal aquestes notícies. No sé si és gaire professional deixar que m'impressionin, però darrere cada víctima petita hi veig sempre, en totes les circumstàncies una de les meues filles. Avui m'ha tocat explicar que sembla que l'autòpsia diu que Cristina Martín van morir dessagnada. Tenia uns talls profunds a un braó. També m'ha tocat dir que la policia ha detingut una altra al·loteta de 14 anys, companya seua de classe. Havien quedat per barallar-se.
I això és el que no entenc. Què ho fa que dues al·lotetes quedin a un a vella fàbrica de guix per barallar-se. Què ho fa que una d'elles colpegi l'altra i deixi que caigui a un forat de tres metres i mig i no corri a demanar auxili. Diu l'autòpsia, sembla, que les ferides de la filleta no eren mortals, que l'haurien pogut curar.
Què falla? Com els educam? Què feim malament perquè dues filletes de tretze i catorze anys acumulin tanta ràbia que les du a un descampat a protagonitzar una baralla a vida o mort?
Sé que em costarà molt dormir, avui