Esperança Camps - Dietari

petites notes d'unes curtes vacances a casa

m'ha quedat un títol llarg, juganer. ara és divendres a la nit. divendres sant. pel carrer de la reina continua sense novetat la processó general de la setmana santa marinera. les vestes negres. les salomès escotades. les imatges requincades. cornetes i tambors, i el jovent que menja pipes. fa anys que no hi vaig, però record la processó del diumenge de pasqua. pel mateix carrer de la reina. totes les vestes blanques. les bandes tocant passosdobles i música alegre i irreverent. i després, en acabar la processó, els participants, encara amb la capirota blanca a les mans, anaven a la bodega montaña a beure vermut i cervesa. l'escena em va semblar tan divertida com corprenedora la trobada de dos crists a l'arena de la platja, de bon matí, el divendres sant.

ahir vam anar a benidorm, a visitar els meus pares que hi fan una estada. benidorm no és el meu ideal de platja ni de lloc per a passar unes vacances. no podria viure a un gratacel dels que hi ha allà, i crec que prest em cansaria d'anar per un carrers plens de gent. amb tot, he de reconèixer que la capital europea del turisme de platja em va fascinar. feia al menys deu anys que no hi anava. i és clar, la setmana santa és temporada alta, altíssima per una ciutat que no tanca mai. totes les botigues obertes. la platja de llevant era com un parc temàtic. a banda de la mar, que estava neta i plana. sempre està neta la mar a benidorm, diuen, a la platja hi havia escultors d'arena, grups de dones que feien tai-txí, grups de dones que feien ioga, grups de dones que caminaven (sembla allò del facebook de "señoras que...") una biblioteca, pistes de voleibol, famílies, grups d'amics, grups d'amigues, grups d'amics i amigues, bascos, catalans, anglesos, alemanys, amants, fillets i filletes, avis, nets, pares i madrastres. gent que camina. a la platja de benidorm hi ha molta gent que camina, tal vegada més gent que camina que no gent que neda. realment, la gent no va a la platja de benidorm a nedar. van al parc temàtic. a veure, a llegir el diari, a parlar, a botar, a fer esport, a fer ioga, a lligar, a arreplegar monedes, a fer enfadar els pares, a reprimir els fills, però no a nedar.

per totes aquestes coses i les botigues dels xinesos, i les botigues de licors, i les botigues de souvenirs, i de rellotges a tres euros, i de porcions de pizza a dos euros, i les parades de fruita, i els carrers de vianants, i les motoretes elèctriques de lloguer, i les sessions de ball a l'hotel, i el bingo, i el sol, i la petanca, i.... no m'estranya que tota la tercera edat es deleixi perquè els toqui un viatge de l'imserso a benidorm. crec que a mi, que som una avorrida i només vaig als llocs per contar el que veig, també m'agradaria si tingués setanta anys.

després de tota aquesta explosió expansiva del dijous sant, avui he tornat al recolliment de casa, a les passions de Bach, a les cantates, al rèquiem, a les sessions de pel·lícules amb DVD amb la petita de casa, apalancades una damunt de l'altra al sofà més petit del saló, amb en jesús assegut a una cocarrossa, menjant xocolatines i bombons de la padrina, i bevent aigua de vichy.

demà serà un altre dia, un parèntesi laboral de 48 hores enmig de les vances que tindran un epíleg a barcelona la setmana que ve.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura