Un altre cap de setmana que s’acaba. Plou petit, com una cortineta lleugera que deixa anar gotes esparses, singulars. És una pluja cansada de ploure, rutinària. Fa tants dies que plou... tantes setmanes, mesos... però no se’n vol anar. Ni la pluja ni el fred no se’n van. I això que les persones fem tot el que cal per convocar la primavera.
Aquí, a la ciutat on visc, ja han començat les mascletàs, ja hi ha parades de “masas fritas” que diu la ràdio, però que són xurreries i bunyoleries, les falles més grans han començat a traure algunes peces al carrer. Les han cobertes amb plàstics, perquè la pluja no les faci malbé. I avui vespre, de camí a casa, m’he aturat als carrers de Cuba, Puerto Rico, Dénia, Literat Azorin... al barri de Russafa per veure la il·luminació fallera. Són aquestes fotos que he fet amb el mòbil.
Els carrers estaven ben buits. Només els responsables de les falles analitzaven els muntatges i avaluaven les possibilitats que tenien de guanyar el primer premi. Sempre davall aquesta plugeta coixa, estreta, empegueïda. Hi he fet una estona. A nou graus de temperatura, amb la caçadora, deixant-me amerar per la llum. Era tot tan irreal... L’olor dels xurros, les gotetes de la pluja, el fred, els tubets encesos... m’he col·locat davall el sostre de llum, però em banyava igual. Ara estic a cobro i escric amb una mitja penombra per no molestar, que ja és la una de la matinada.
Ah, feliç dia de la dona a totes les dones i a tots els homes!
Sònia, gràcies pel comentari. a través de la tele, les imatges de barcelona eren magnífiques. ésclar que la gent que va quedar sense llum o tirada emmig del carrer, és més complicat.
M'encanta "plou petit"! :-)
A Barcelona ens va nevar molt ahir, i malgrat el col·lapse, no vaig poder evitar meravellar-me pel que tenia d'insòlit i bell el paisatge...
Re: Les llums i la pluja
jo hi vaig quedar, tirada: a Diagonal, impossible agafar el metro, i no hi havia ni autobusos, ni trens de cap mena, i els taxistes s'aturaven als xamfrans i entraven a refugiar-se en els bars, va ser una odissea arribar a Sant Andreu, però vaig tenir sort, a punt d'arribar a les Glòries vaig aconseguir un taxi, i abans, de camí, vaig fer fotos i no vaig enxampar, de miracle, cap pulmonia :-)