Això és exactament. D’aquí a uns mesos sortirà un llibre meu que no haurieu de llegir mai. I no és que no n’estigui satisfeta. Es tracta d’un recull de narracions breus. Contes i relats, i alguns intents de prosa poètica. Alguns ja han estat publicats en paper de manera dispersa, altres només a aquest blog. Abans de passar-los a la impremta els he reescrit, els he actualitzat, els he corregit. El recull es titula “Vull casar-me amb tu i altres acusacions” i forma part d’aquesta campanya. És per això que no voldria que el llegissiu. Perquè si ho feis vol dir que esteis o heu estat a una sala d’espera, a una sala d’urgències, d’hemodiàlisi, o a un hospital de dia.
Amb tot, la campanya de foment de la lectura em sembla una iniciativa molt interessant. De sempre, la lectura, els llibres, han estat una companyia insubstituïble en les inacabables i tenses esperes hospitalàries o durant els tractaments de llarga durada. Per això, i a pesar de la boutada que representa el títol d’aquest post, estaré contenta si algun dels meus relats ajuda a fer més curt el temps dels malalts i els seus acompanyants. Gràcies per la confiança.
Artur: tant de bo siga així, però em tem que encara tardarem a veure-ho al País Valencià. en tot cas, el millor de tot seria que s'escursaren les llistes d'espera i les hores mortes a les sales d'urgències als hospitals valencians
És una gran iniciativa. Per desgràcia he passat algunes hores a l'hospital esperant els resultats d'algun familiar i aquesta espera seria més curta amb un llibre a la má. Espere amb impaciència aquesta iniciativa als hospitals del País Valencià. Ens fa falta el foment de la lectura i més sí és en català. Per aquestes comarques necessitem potenciar el català per a què no es perda
salva: és cert, les esperes dels pares a les sales mentre les mares parim solen tenir un resultat emocionant.
Agraïsc la iniciativa. T'he de dir que no sempre he viscut l'espera com una situació negativa. També ha hagut moments d'esperança, d'il·lusió... Done tot el suport a la iniciativa.
Sònia: gràcies pel comentari ets molt generosa. des d'aquí recoman a la gent que es passegi pel teu blog http://lavidatevidapropia.blogspot.com/
per llegir tendresa i qualitat.
Si aquesta campanya hagués començat dos anys abans, quan amb els germans i els cosins de Maó vam passar tantes hores al Mateu Orfila, ho hauria agraït molt! És una iniciativa fantàstica. Podrien promoure-la també a la Vall d'Hebron, per exemple :-) A falta de lectura, darrerament hem optat pel patinet :-)
http://lavidatevidapropia.blogspot.com/2009/11/patinet.html
Tenc ganes de llegir aquest llibre teu, encara que hagi d'anar a buscar-lo expressament a una sala d'espera d'hospital :-)
Una abraçada
Joan Carles: gràcies. vosaltres, a través de la Fundació Bromera, també en sabeu de fer coses interessants per a fomentar la lectura. es tracta d'anar aprofitant tots els forats per fer nous i bons lectors. salut.
És una iniciativa, extraordinària! Enhorabona per participar-hi.
Re: Un llibre que no vull que llegiu
Estic totalment d'acord amb el meu company Artur, qui de nosaltres no s'ha passat hores a les sales d'espera dels hospitals, o a les habitacions amb els nostres familiars? La meua família i jo per desgràcia coneixem prou be aquestos moments que pareixen que no passen, que no saps que fer, ni que mirar, tenir un llibre a la ma en eixos moments, ens faria al menys aprofitar eixes hores i males estones que es passen, amb una bona lectura que segur ens aporta molt més del que podem imaginar ara. No sóc un lector del dia a dia, però em pareix una idea fantàstica aquesta, enhorabona!!