Esperança Camps - Dietari

àncores com paraules

ara et pesen les paraules que t'has hagut d'embutxacar. voldries navegar, però els mots no dits són un llast a la mar gran. cada una d'elles, les paraules mudes, són el paisatge que mai no has dibuixat. cada una d'elles, les paraules mortes, són el batec de l'ànima que enfonsa la teua nau. calles i ets la barca i ets el naufragi. ignores i ets la brúixola i ets l'imant . voldries ser calma i ets tempesta. penses sirenes i esdevens estàtua de sal. silent. absent. mort.

Comentaris

Ximo

Paraules

Ximo | 10/12/2009, 09:51

Les teues paraules són sentiments plens d'Esperança. Voldries escapar enllà, lluny de la mar. Però no pots, les paraules ancoren el desig. Mires i no ho veus. Sents i no ho perceps. Vius i no l'expresses. Són les paraules, tant sols les paraules. Silent, absent. mort.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura