àncores com paraules
Dissabte, 21 de novembre de 2009
ara et pesen les paraules que t'has hagut d'embutxacar. voldries navegar, però els mots no dits són un llast a la mar gran. cada una d'elles, les paraules mudes, són el paisatge que mai no has dibuixat. cada una d'elles, les paraules mortes, són el batec de l'ànima que enfonsa la teua nau. calles i ets la barca i ets el naufragi. ignores i ets la brúixola i ets l'imant . voldries ser calma i ets tempesta. penses sirenes i esdevens estàtua de sal. silent. absent. mort.
Comentaris
Categories
Cercador
Calendari
Comentaris
- esperança: marina i alberto: si cercau na sònia moll em sembla que heu...
- Marina i Alberto: Hola Sònia, som alumnes de l'institut Joan Ramis i Ramis de...
- esperança: Sònia: gràcies a tu per la teua sensibilitat i per compartir...
- sònia moll: Esperança, sovint pens que és falta d'empatia. Que no s'hi volen...
- esperança: urbà: he escrit això d'incongruent perquè són petites històries...
Paraules
Les teues paraules són sentiments plens d'Esperança. Voldries escapar enllà, lluny de la mar. Però no pots, les paraules ancoren el desig. Mires i no ho veus. Sents i no ho perceps. Vius i no l'expresses. Són les paraules, tant sols les paraules. Silent, absent. mort.